Seqüenciació
del genoma bacterià: Aplicacions i utilitats
Introducció
Els
bacteris son microorganismes procariotes, unicel·lulars amb
mobilitat pròpia que són presents a quasi qualsevol habitat, fins
i tot, aquells habitats amb condicions més desfavorables per a la
supervivència de qualsevol altre organisme per això presentant
multitud de formes i funcions.
Aquesta multitud de formes i funcions venen determinades per l’DNA, que és un àcid nucleic que conté la informació genètica necessària per el desenvolupament i funcionament de tots els ésser vius coneguts, així com els bacteris. Aquesta informació ve determinada per la seqüència de bases nitrogenades agrupades en codons (triplets de bases) que codifiquen per a la síntesi de aminoàcids que posteriorment formaran una proteïna per a una determinada funció.
Per això es important conèixer la seqüència de les bases nitrogenades ja que permetrà determinar per a quina proteïna codificarà el genoma que volem estudiar, aquest anàlisi de bases s’anomena seqüenciació.
Aquesta multitud de formes i funcions venen determinades per l’DNA, que és un àcid nucleic que conté la informació genètica necessària per el desenvolupament i funcionament de tots els ésser vius coneguts, així com els bacteris. Aquesta informació ve determinada per la seqüència de bases nitrogenades agrupades en codons (triplets de bases) que codifiquen per a la síntesi de aminoàcids que posteriorment formaran una proteïna per a una determinada funció.
Per això es important conèixer la seqüència de les bases nitrogenades ja que permetrà determinar per a quina proteïna codificarà el genoma que volem estudiar, aquest anàlisi de bases s’anomena seqüenciació.
La
seqüenciació és un procés que permet determinar l’ordre de las
bases nitrogenades de la seqüencia d’un genoma de DNA.
Tal
es l’ importància de la seqüenciació que actualment resulta
indispensable en nombrosos camps aplicats com poden ser la
biotecnologia, la taxonomia d’espècies i biomedicina entre
d’altres. Al llarg de l’historia s’han desenvolupat diferents
mètodes per a la seqüenciació del DNA, el més utilitzat
actualment es el mètode de Sanger (veure video) modificat que a
diferencia del tradicional (una reacció per a cada nucleòtid
ddNTR), cada nucleòtid ddNTR es marca amb un fluorocrom diferent,
això permet obtenir els resultats molt més ràpidament, ja que,
obtenim els resultats de la seqüenciació amb una única reacció,
aquests resultats es visualitzaran mitjançant un seqüenciador.
(Fig.1)
Fig.1
Se
muestra la secuencia de bases de un DNA. Cada color representa un
desoxiribonucleótido diferente. La citosina es azul, la guanina
negra, la adenina es verde y la timina es roja.
APLICACIONS
Com
ja hem dit anteriorment els bacteris tenen multitud de formes i
funcions per això actualment tenen multitud de aplicacions en
l’àmbit científic, però per dur a terme aquestes primer hem de
conèixer el seu genoma bactèria aplicant la seqüenciació.
Aplicacions
Taxonòmiques
Actualment
els bacteris ja no es classifiquen per les seves característiques
morfològiques o funcionals, sinó per la seqüenciació del seu
genoma tot i que encara conserven algunes classificacions
morfològiques tradicionals que encara es consideren importants.
Aquest
mètode de classificació, facilita l’ identificació d’espècies
i l’aplicació de antibiòtics o qualsevol mesura preventiva, ja
que els bacteris que pertanyen al mateix grup taxonòmic solen
presentar característiques semblants (hi han excepcions), com per
exemple receptors de membrana o activitat metabòlica.
Un
exemple són els antibiòtics utilitzats per el gènere estreptococ
que tot i tenir molta diversitat d’espècies utilitzen s’utilitzen
antibiòtics semblants ja que la gran majoria tenen receptor de
membrana iguals, no en tots els cassos.
Aplicacions
Biomèdiques
Dintre
d’aquest àmbit hi han molts tipus aplicacions però principalment
es divideixen en dos grans grups: Els Farmacològics i els
preventius.
Aplicacions
Farmacològiques
La
seqüenciació del genoma bactèria permet l’ identificació de
receptor específics sensibles als fàrmacs, que estiguin implicats
en funcions vitals en els bacteris patògens, aquesta identificació
permet el desenvolupament de nous fàrmacs més eficaços. També hi
ha bacteris que secreten substàncies beneficioses per els ésser
humans i la seqüenciació d’aquest permet la millora de la seva
producció i en la identificació de noves rutes de producció.
És
important que aquest fàrmacs que afecten l’activitat o
desenvolupament del bacteri no afectin de manera negativa a l’hoste.
Aplicacions
preventives
Les
aplicacions preventives o vacunes, són mètodes que a partir de la
modificació del genoma bactèria, que s’aconsegueix gràcies a la
seqüenciació, s’introdueixen en un individu i activen el sistema
immunitari per a la creació de anticossos específics, aquest
bacteris modificats estan potencialment inactius per no provocar
danys al individu.
Aplicacions
Biotecnològiques
Respecte
a les aplicacions Biotecnològiques també hi ha moltes aplicacions
útils tant per el consum com per l’ambient.
Bioremediació
Entre
les més remarcables tenim les aplicacions de bioremediació que són
mètodes de bio conservació per efectes de contaminació
antropològiques o naturals , que consisteix en la potenciació de
bacteris que ajuden a reduir o eliminar aquest afectes
Un
bon exemple es el bacteri Pseudomonas stutzer que ajuda a reduir els
afectes de la contaminació per
nitrat(http://www.e-mta.eu/ca/la-uib-sequencia-el-genoma-dun-aillament-dorigen-mari-clau-per-resoldre-la-contaminacio-per-nitrats/),
entre d’altres.
Bioindústria
En
aquest àmbit les aplicacions són molt extenses van des de la
producció d’aliments fins a la producció de bio polímers o bio
combustibles.
En
els cas de l’aplicació en aliments els bacteris més utilitzats
són els que fan la fermentació (làctica, de la cerveza...) , un
exemple seria lactobacillus
en la fermentació dels làctics, també és important la
seqüenciació de genomes bacterians per a la fabricació de bio
polímers o bio combustibles de manera que siguin viables per el
consum humà .
Conclusió
Hem
arribat a la conclusió de que la seqüenciació bacteriana és
realment important avui en dia i te una extensa branca de aplicacions
que ens faciliten la vida dia a dia, tant per a las aplicacions
biomèdiques o biotecnològiques. Això ens permet generar disseny i
models nous que ens permetran avançar cap a un futur més
sostenibles de manera més viable
Cal
dir que això només es una breu explicació del gran contingut que
hi ha dintre de la seqüenciació del genoma bactèria.
BIBLIOGRAGÍA
Páginas
Web
- Raisman J.S., González Ana M. Parte 4. Preparando la secuenciación [en llinea]. Universidad Nacional del Nordeste, 1998-2008. [Consulta: el viernes 1 de marzo de 2013]. Disponible en: http://www.biologia.edu.ar/bacterias/identificacion/4.htm
- Rodicio María del Rosario, Mensoza María del Carmen. Identificación bacteriana mediante la secuenciación del ARNr 16S: fundamento, metodología y apliaciones en microbiología clínica [en llinea]. Universidad de Oviedo. [Consulta: el viernes 1 de marzo de 2013]. Disponible en: http://www.icb.uncu.edu.ar/upload/rodiciocap11.pdf
- Trelles Oswaldo. Tema 4: la secuenciación del ADN (1). Lectura del DNA en los organismo. Bioinformática básica [en llinea]. Universidad de Málaga. [Consulta: el viernes 1 de marzo de 2013]. Disponible en: http://ocw.unia.es/ciencias-de-la-vida/bioinformatica-basica/materiales/bloque-4/04-1-Sequencing-1-v2_Lectura%20del%20ADN%20de%20los%20organismos.pdf
Libros
- Michael T. Madigan... [et al.] Brock. Biology of microoganisms. 12 ed. Pearson/ Benjamin Cummings, 2009.
- Stanier Roger Y. ...[et al.] Microbiología. 2º ed. Barcelona: Reverté, 1988.
- Luque Cabrera J. Texto ilustrado de biología molecular e ingeniería genética: conceptos, técnicas y aplicaciones para ciencias de la salud. Madrid: Harcourt, 2001.

El treball cal enfocar-lo d’un altra manera ja que és poc precís i poc explícit. El primer paràgraf del treball el podeu eliminar, no cal explicar que el bacteris són procariotes ni que el DNA determina pel seves propietats. No gasteu espai ni temps a explicar el que ja se sap i s’ha vist a classe. El peu de la figura 1 l’heu d’escriure en català, o bé si ho preferiu, canvieu la resta del text al castellà. El blog a d’estar escrit en català o castellà. Els bacteris no es classifiquen en funció de la seqüenciació del seu genoma, sinó per la seqüenciació de parts concretes del genoma (molècula del 16S rRNA o altres gens). Parleu massa de la morfologia dels bacteris com a multitud de formes, que en aquest treball no té cap importància igual com les classificacions morfològiques. Vigileu amb les faltes ortogràfiques: “la identificació” o “la importància” en comptes de “l’identificació” o “l’importància”. Heu de donar exemples concrets, i referenciar-los amb bibliografia, de les aplicaions de la seqüenciació dels genomes bacterians en els àmbits biomèdics, biotecnològics, bioremediació i bioindústria. Només en el cas de la bioremediació doneu un exemple clar. Calen més exemples i ben explicats. Si elimineu text superflu teniu espai suficient. La bibliografia ha d’estar numerada i referenciada en el cos del text. Calen més esquemes, per exemple una taula on es llistin exemples d’aplicacions (tipus d’aplicació (biomèdica, bioremediació….), microorganisme implicat, funció dels gens del genoma que són d’interès, referència bibliogràfica). Les conclusions són molt pobres, no cal exposar el treball per arribar a les conclusions que mostreu. Són òbvies i no representen una síntesi dels continguts que s’esperarien en aquest treball. Cal que el treball es reorienti i tingui un enfoc diferent per la seva entrega definitiva per tal que tingui una valoració favorable.
ResponderEliminar(Avaluable)
ResponderEliminarS'utilitza el mateix mètode de seqüenciació (mètode de Sanger) en tot tipus de bacteris independentment de si són bacteris RNA o DNA, monocatenaris o bicatenaris? Quins altres mètodes alternatius existeixen per a la seqüenciació? Quines diferències hi ha entre la seqüenciació genòmica dels bacteris i la d'altres organismes eucariotes?
Moltes gràcies.
Eva Irene Ibars Estiarte.
Les seqüències gèniques poden sintetitzarse artificialment o nomès es poden extreure dels organismes per a fer-ne ús? Si es pot extreure l'informació desitjada de diferents genomes, existiría un límit en el número de plasmidis que podría acceptar un altre microorganisme? o es podria dotar d'indefinides característiques?
ResponderEliminarGabriel Carmona, Guillem Arboix
Et recomano que passis per el bloc finalitzat ja que esta més ben explicat, de tota manera en resposta a la teva pregunta. Si que es poden sintetitzar artificialment les seqüències gèniques, però t’ha de quedar clar que la seqüenciació és un mètode que et serveix per conèixer la seqüència de bases nitrogenades i a partir d’aquesta conèixer les funcions dels gens i modificar-los per obtenir un millor rendiment o fer una activitat especifica, però l’extracció o síntesis artificial d’aquesta seqüencia no te cap utilitat, sense un organisme que la pugui contenir en el seu genoma.
EliminarRespecte a la segona i tercera pregunta òbviament hi ha límits tant en la quantitat de plasmidis que introdueixes com les funcions que poden du a terme. (Tant per motius antropològic( mètodes actuals, maquinaria...), com per motius biològics(mida, promotor, incompatibilitat...).
Seríais tan amables de poner esta pregunta en el blog principal? Es que este sólo era el borrador.Muchas gracias.
ResponderEliminar