Introducció:
La
legionel·losi és una malaltia bacteriana que ve donada per la infecció de la Legionella pneumophila. Aquest bacteris
forma part de la família Legionellacea,
que és una família de bacteris bacils gramnegatius flagel·lats que no formen
espores. Els
primers casos de legionel·losis es van donar als anys 40 i 50 als Estats Units,
però no va ser fins al 1976 que es va acabar de especificar la malaltia després d’una epidèmia en una convenció de la
legió americana.
 |
|
Imatge 1, Imatge que mostra un grup de bacteris de l'espècie
Legionella pneumophila vistos al microscopi electrònic de rastreig. |
Es coneixen 41 espècies de legionella,
totes aeròbies i molt exigents des del punt de vista nutricional ja que
requereixen L-cisteïna i sals de ferro pel seu desenvolupament. Destacar
també que el seu creixement no és possible en medis d’agar amb sang. Això
permet que si preparem un medi de cultiu d’agar en sang i sembrem una mostra
problema que vulguem identificar, si no creix res en aquella placa,
probablement es tractarà d’alguna soca del gènere Legionellacea.
Una
altra prova per identificar aquest gènere de bacteris és comprovar la seva
activitat catalasa i oxidasa (proves que dóna positiva).
L’hàbitat
d’aquests és en aigües estancades amb un ampli rang de temperatura. Es troben generalment en els sistemes aquàtics
creats per l’home, així com torres d’aigua refrigerants, sistemes d’aigües d’hotels,
d’hospitals o de grans edificis. Aquest
grup de microorganismes és resistent a processos de cloració de les aigües, és
per això que s’ha trobat presència d’aquest tipus de microorganisme en aigües
que han estat tractades per ser utilitzades en la vida quotidiana dels humans.
La presència de matèria orgànica en aquestes aigües afavoreix el seu
creixement. Una altra particularitat d’aquest bacteri és que és capaç de
créixer a l’interior de la cèl·lula, en protozous i macròfags humans. Aquesta
característica que té fa que quedi protegit contra l’acció dels antibiòtics,
excepte aquells que són capaços de penetrar a l’interior de les cèl·lules.
La
transmissió del bacteri Legionella
Pneumophila cap als humans es dóna a través de l’aire, de la manera que el conjunt de bacteris
dispersos en un corrent d’aire (en forma d’aerosol o de microgotes respirables)
són inhalats. Aquest tipus de bacteri no es pot transmetre al beure aigua o al
ingerir aliments. Perquè hi hagi infecció, aquests bacteris anteriorment han
d’haver contaminant aigües de llocs com els
esmentats anteriorment. Llocs com en l’àmbit hospitalari, l’exposició a
aigües contaminades pot ser molt més greu en casos de persones que tinguin
afectat el sistema de defensa.
La Malaltia; símptomes i
tractament:
La malaltia de la legionel·losi té dues manifestacions clíniques identificades i diferents: la malaltia del legionari, i la febre de Pontiac. Totes dues es caracteritzen per un inici amb els mateixos símptomes, que són l’ anorèxia, el malestar general, la miàlgia (dolors musculars) i la cefàlgia (mal de cap). També són característics la tos seca (o amb moc) i els calfreds. La malaltia del legionari és la variant més severa i greu de la legionel·losi, que dóna lloc a pneumònies i a febres molt fortes, o fins hi tot pot provocar la mort. Per altra banda, la febre de Pontiac és la variant més benèvola de la malaltia, no provoca pneumònia ni la mort de l’individu en cap dels casos que s’han trobat fins ara.
La malaltia de la legionel·losi té dues manifestacions clíniques identificades i diferents: la malaltia del legionari, i la febre de Pontiac. Totes dues es caracteritzen per un inici amb els mateixos símptomes, que són l’ anorèxia, el malestar general, la miàlgia (dolors musculars) i la cefàlgia (mal de cap). També són característics la tos seca (o amb moc) i els calfreds. La malaltia del legionari és la variant més severa i greu de la legionel·losi, que dóna lloc a pneumònies i a febres molt fortes, o fins hi tot pot provocar la mort. Per altra banda, la febre de Pontiac és la variant més benèvola de la malaltia, no provoca pneumònia ni la mort de l’individu en cap dels casos que s’han trobat fins ara.
 |
|
Imatge 2, Imatge que mostra un cultiu en
placa de Legionella
pneumophila utilitzant com a mètode de sembra l'estria escocesa.
|
Mètodes per determinar la
presència d’una soca del bacteri Legionella
pneumophila.
La manera de determinar si hi ha hagut infecció
per part de Legionella, es fa un
cultiu a partir d’una mostra de teixit pulmonar (Biòpsia) o partir de
secrecions respiratòries contaminades i s’hauria de fer el control amb
secrecions que se sap que no ho estan. Llavors, el medi de cultiu que s’ha
d’utilitzar és BCYEa (buffered
charcoal yeast extract) suplementat amb cetoglutarat, ferro i
cisteïna. Una problemàtica que té aquest tipus cultiu és que necessita de 3 a
12 dies per incubar-se a 37º i hi hagi creixement. Per últim, per acabar de
confirmar que l’espècie que ha crescut a la placa és la infectiva (Legionella
pneumophila), se sol fer a partir d’anticossos fluorescents específics que s’acoblen
al bacteri i poden ser més fàcilment observats al microscopi. Hi ha altres
mètodes per detectar la presència de Legionella com pot ser la de la
utilització de la reacció en cadena de la Polimerasa (PCR) que consisteix en la
amplificació in vitro del DNA del bacteri amb l’ajuda de la Taq polimerasa i de
una seqüència definida de DNA que és utilitzada com a punt d’inici. Aquesta
tècnica encara està en fase experimental i no s’utilitza de moment com a mètode
per identificar Legionella pneumophila en cultius.
Prevenció del creixement
del bacteri Legionella pneumophila.
Per tal de prevenir la presència del bacteri Legionella pneumophila i per tant que no
hi hagi la possibilitat de provocar Legionel·losi, s’han de dur a terme una
sèrie de controls que consisteixen sobretot en controls periòdics de les
instal·lacions dels llocs públics. Es bo per no afavorir el creixement del
microorganisme no tenir aigua emmagatzemada en temperatures de 25-45º, no tenir
brutícia acumulada en aquests llocs per no afavorir-los hi la nutrició, evitar
aigües estancades i mantenir en bon estat tots els aparells/recipients que
tinguin aigua en contacte.
Conclusió:
Com
que la malaltia de la legionel·losi és impossible eradicar-la ja que el bacteri
serà sempre present al planeta, és importantíssim que, per evitar el creixement
del microorganisme mantenir netes totes les instal·lacions on hi hagi contacte
l’aigua i més si aquesta no ha estat tractada, bàsicament perquè la malaltia
que en pot derivar pot ser molt severa en humans.
Bibliografia:
Llibres:
- · Elmer W. KONEMAN, Stephen D. ALLEN, William M. JANDA “Diagnóstico Microbiológico”, 5a edició (1997) Ed. Panamericana
- · S. BENSON, Abram. “Manual para el control de enfermedades transmisibles” 1a edició (1997) Ed. Benenson AS
- · D. BROCK, Thomas i T.MADIGAN, Michael. “Biología de los microorganismos” 6a edició (1991) Ed. Prentice Hall, MÈXIC
Llocs web:
- · Ministeri de Sanitat i serveis socials. “Descripción de la enfermedad y microbiología del agente causante” [Consulta: 9 març 2013]
- · Ministeri de Sanitat i serveis socials. “Acciones preventivas contra la legionel·losis” [Consulta 9 març 213]
- · Sociedad española de enfermedades infecciosas y microbiología clínica “Diagnóstico microbiológico y control de la legionelosis” [Consulta: 11 març 2013]
- · Universidad Complutense de Madrid. “Legionella, una infección de actualidad” [Consulta: 11 març 2013]
PAU ZARZUELA I SERGI VILA
El contingut del treball és complet tot i que cal precisar algunes parts. Aquest és un tipus de malaltia de les que es cataloguen com a malalties emergents, hauríeu d’explicar què vol dir això. Quan parleu del creixement de L. pneumophila en hàbitats amb un ampli rang de temperatures heu de precisar aquest rang. També caldria fer esment que el bacteri creix en biofilms on parasita amebes i altres protozous i per aquest motiu té requeriments nutricionals tan especials pel seu creixement. És a dir, pel fet de ser paràsit intracel.lular té cobertes moltes necessitats bàsiques i en aquest sentit sempre serà difícil de cultivar el bacteri en forma de vida lliure en una placa de medi. Hauríeu de comentar que moltes infeccions s’originen en locals o indústries (hospitals, hotels, spas, empreses....) que han estat tancats durant un temps i han reiniciat la seva activitat. Caldria que expliqueu perquè passa això. Heu d’explicar més bé el medi de cultiu del bacteri, el BCYEa (buffered charcoal yeast extract). Què vol dir buffered charcoal i per què es fa servir?. No queda ben explicat on infecta el bacteri, s’entén que és als pulmons i que infecta als macròfags, què són aquestes cèl.lules?. Quan parleu de la PCR, quin gen diana es fa servir per identificar el bacteri?. La PCR sí s’aplica en l’actualitat per la identificació de legionel.la, molts treballs en parlen i es fa servir per identificar el bacteri de mostres naturals. Heu d’explicar millor com es fa la seva identificació en mostres naturals. Cal que citeu de forma més concreta quines mesures de control per la seva prevenció hi ha establertes. Ja que el títol del treball es centra en la leginonel.losi com a problema de salut pública hauríeu de ser més concrets en explicar com es controlen les instal•lacions. Segurament a la web www.gencat.cat, si busqueu pel Departament de Salut trobareu informació. Finalment, cal que la bibliografia estigui numerada i citada en el cos del text del treball on s’hi fa referència.
ResponderEliminarEvaluable.
ResponderEliminar¿ Seria suficiente mantener limpias las instalaciones que tengan contacto con aguas previamente tratada para prevenir la legionella teniendo en cuenta su resistencia a la cloracion?
Sara Muriel Goñi
Si se cumple la normativa que especifica como y cada cuando se tienen que limpiar las distintas instalaciones que puedan ser contaminadas por Legionella, por supuesto que será suficiente. Creo que era esto a lo que te referías.
EliminarAvaluable:
ResponderEliminarM'agradaria saber si hi ha persones amb més risc de patir la malaltia? i si es pot contagiar d'una persona a l'altre?
Moltes gràcies!
Cristina Toda Morelló (GM3)
Jo diria que, si et refereixes en els diferents rangs d'edat crec que afecta per igual, clar que els efectes poden ser més perillosos si es tracta de nadons o de gent d'avançada edat. Una altra cosa són les persones immunodeprimides que al no tenir un sistema immunitari adeqüat la legiones·losi pot ser letal. Sobre la segona pregunta, la legionel·losi no es contagia entre persones.
EliminarEste comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarAvaluable.
ResponderEliminarDieu que el virus es troba en aigües estancades, i que moltes vegades no és suficient amb el tractament de cloració que s'aplica a l'aigua pel consum humà per eliminar-lo. I doncs, com podríem aconseguir eliminar-lo? I, també expliqueu que tot i que es trobi en l'aigua que es beu, es transmet per l'aire. Per què?
Mencioneu que tampoc pot cultivar-se en prescència de sang. Per què?
Moltes gràcies.
Sandra Cuello Regàs (Biologia, GM1)
Bé, primer de tot corregir-te i dir-te que Legionella pneumophila és un bacteri i no un virus. En quant a la 1a pregunta, per evitar el creixament de Legionella en instal·lacions d'aigua, no només s'ha de tractar l'aigua també les instl·lacions. Hi ha una normativa a nivell mundial que estableix com mantenir les instal·lacions netes per tal que legionel·la no pugui desenvolupar-se. Depenent de la instal·lació es farà d'una manera o altra. T'adjunto una web on específica més detalladament com han de mantenir-se aquest tipus d'instal·lacions per complir la normativa. http://www20.gencat.cat/docs/governacio/Funcio%20Publica/Documents/Empleats%20publics/Arxius/legionella.pdf
EliminarPer la segona pregunta ho he explicat en l'altre post que vam fer al corregir els errors que s'havien trobat. Aquí va la resposta: La Legionella no creix en el medi d'agar sang bàsicament perquè és un bacteri que, perquè hi hagi creixament en placa té unes necessitats molt concretes i específiques. Doncs el medi BCYE conté L-cisteïna i carbó activat, aquests components són imprescindibles pel seu creixament. Aquests components no hi són presents en el medi d'agar amb sang, per això no hi ha creixament.
Bones,
ResponderEliminartinc un parell de dubtes sobre la legionel·losi; heu comentat que per tal que el bacteri infecti a l'hoste primer ha d'haver contaminat l'aigua, però la infecció es dóna per via aèrea, podeu explicar-ho una mica més, si us plau? Per altra banda, és una malaltia molt generalitzada? Es donen molts casos al món? Aquest microorganisme, Legionella pneumophila, és només patogen dels humans o pot infectar també a altres espècies?
Moltes gràcies
Irene Fernández Ventura (GM1-Biologia)
Sobre la primera pregunta legiones·la exclusivament es contrau mitjançant l'inhalació de microgotes o aerosols contaminats que són transportats pel vent. En quant a la segona i tercera pregunta, no he trobat informació de quants casos al món es detecten cada any, o sigui que no te la sé respondre. Per la última pregunta, si que hi ha la possibilitat que els animals siguin infectats per legionella, tot i que és casi impossible, de fet, crec que noméss'han infectat animals per legionella per causes d'investigació de la malaltia.
EliminarHola!
ResponderEliminarPer què quan es beu aigua contaminada amb Legionella no es contrau la malaltia?
Merci!
Com he explicat a l'altre post que hi ha sobre Legionella, la Legionella només és capaç de provocar infecció si s'inhalen microgotes d'aigua i infectin la via respiratòria, d'aquesta manera el bacteri pot arribar als pulmons i provocar un dels síptomes de la malaltia que és la pneumonia. Per tant, si es beu aigua contaminada no es contraurà la malaltia de la Legionel·losi.
Eliminar