EL SIDA EN L'ACTUALITAT
INTRODUCCIÓ
Al 1981, dos metges d’Estats Units (Michael
Gottlieb i Alvin Friedman) van observar a Los Angeles i a Nova York, com
diversos joves homosexuals presentaven dues malalties (pneumocistosis o Sarcoma
de Kaposi) cada vegada amb una freqüència més elevada.
La Pneumocitosis és un tipus de pneumònia provinent d’un paràsit que
viu als pulmons, la qual és pròpia de pacients amb un sistema immunitari
debilitat.
El Sarcoma de Kaposi és un tipus de càncer de pell i òrgans que es
presenta habitualment en persones occidentals d’origen europeu central o de les
costes del Mediterrani, normalment amb una edat superior als 60 anys. Tan sols
s’havien vist casos de persones més joves amb aquesta malaltia a l’Àfrica [1].
Ara bé, tots els pacients estudiats pels dos
metges eren joves i no procedien ni havien mantingut contacte amb les regions
on afectava el sarcoma. Per tant, no podia ser normal que cada vegada hi hagués
més i més persones amb els símptomes. Aquest fet, va comportar que es
realitzessin nombrosos estudis sobre els pacients, ja que, res podia justificar
que tots ells presentessin un dèficit en el seu sistema immunitari, cosa que
van anomenar síndrome de la immunodeficiència adquirida (SIDA).
Al 1983, Barré-Sinoussia juntament amb altres
científics de l’Institut Pasteur, van plantejar la hipòtesis de que el SIDA
podia estar causat per un microorganisme, com per exemple un virus, que es
transmetés per via sanguínia o sexual. Més tard, es va confirmar aquesta
hipòtesis en descobrir que es tractava d’un retrovirus capaç de transferir
informació del seu RNA al DNA de la
cèl·lula hoste mitjançant l’enzim transcriptasa inversa [4].
A partir de la primera descripció de SIDA a
inicis dels 80, la propagació de la malaltia ha estat estrepitosa, i durant els
primers anys pràcticament incontrolada, convertint-se així en una pandèmia que
presenta una de les taxes de mortalitat i infecció més altes.
Després de l'aparició dels primers casos, va
començar una carrera contra rellotge per determinar el causant de la malaltia,
i no va ser fins a 2 anys després que Luc Montagnier descriu el VIH (virus de
la immunodeficiència humana) com a agent causal de la malaltia coneguda com
SIDA.
Posteriorment a mitjans de la dècada dels 80, es
va desenvolupar un mètode per comprovar la infecció pel virus, el test ELISA
(Enzyme-Linked ImmunoSorbent Assay), el qual no detecta el virus sinó la
presència d'anticossos que l'organisme crea per defensar-se del virus.
No va ser fins a 1987 que es van prendre les
primeres mesures farmacològiques contra la seva ràpida propagació. Es va
desenvolupar el primer medicament antirretroviral; Zidovudina o AZT el qual té
un efecte retardant de l'extensió del virus.
Figura.1 Tendències globals del VIH, 1990-2001
EVOLUCIÓ EN EL TEMPS
Com
es pot apreciar en els gràfics anteriors [Figura 1] les primeres dues dècades ja que els mètodes
de transmissió no estaven controlats, la taxa d'infecció era molt alta i no va
ser fins a principis del segle XXI que organitzacions mundials com l'ONU
(Organització de les Nacions Unides) i l'OMS (Organització Mundial de la Salut)
van desenvolupar plans de contenció contra la transmissió del virus, ja que la
taxa de mortalitat a causa del virus era cada vegada més elevada i això donava
lloc a repercussions socials molt impactants.
Segons
sondejos realitzats arreu del món, la xifra de noves infeccions segueix caient.
Les persones infectes per VIH el 2011 van ser un 20% menor respecte al 2001,
però tot i que el nombre d'infeccions globals continua baixant, algunes epidèmies
nacionals segueixen estenent en diferents parts del món.
Transmissió
y control del virus
Una de
las maneres per reduir el nombre d’afectats pel virus és treballar en mètodes
eficaços per controlar les principals vies de contagi. Fins ara la via per la
qual es propaga més el virus és la sexual, i encara que hi ha tendències
favorables en mètodes de conscienciació de la població i de conducta sexual, el
ritme amb el que s’està propagant el virus segueix sent elevat, cosa que ens
porta a plantejar-nos noves estratègies de control contra la transmissió com
l’ús de la prevenció biomèdica [3].
Si bé
s’han incorporat campanyes de conducta sexual y mètodes més directes i molt
eficaços com la repartició de preservatius en zones on l’índex de transmissió
és elevat (África Subsahariana), no s’ha aconseguit que l’ús d’aquesta sigui
òptima. Per a què l’ús del preservatiu s’amplifiqui és necessari contar amb un
subministrament i una demanda adequada.
Una
altra de les vies pel qual l’índex de transmissió resulta ser alt és la de les
mares seropositives als seus fills durant l’embaràs i la lactància. Tot i que
actualment, amb els tractaments antirretrovirals, s’ha aconseguit reduir
considerablement el nombre de nens infectats per VIH .
Finalment,
però no menys important, és la via de transmissió mitjançant agulles
esterilitzades per usuaris de drogues injectables. A hores d’ara, els focus més
importants per aquesta via estan situats a zones d’Europa oriental y Àsia
central.
SITUACIÓ ACTUAL
Zones d’afectació
Les últimes
estimacions realitzades durant l’any 2011 revelen que a tot el món hi ha uns 34
milions d’adults i nens que conviuen amb la SIDA.
La regió més
afectada pertoca a l’Àfrica Subsahariana amb un nombre de 23.5 milions de
persones infectades. Gairebé tres
quartes parts de la població mundial amb SIDA són residents d’aquests països.
La diferència amb la resta de zones del món és estimable. És tal, que la
segueix Àsia Meridional i Sud-oriental amb 4 milions de portadors i Amèrica,
igual que part d’Europa, arriben aproximadament a 1.4 milions. [Figura 2]
Figura.2 Zones més
afectades per la SIDA.
Els motius pels quals l’Àfrica Subsahariana està pel damunt de la
resta del món són la pobres i la falta d’accés a una bona atenció sanitària,
complicant així la prevenció i el tractament. A més a més, es sol utilitzar un
tipus d’antirretroviral (TAAA) que accelera l’aparició de la diabetis i el risc
de patir afeccions cardiovasculars, i que juntament amb altres malalties, dona
lloc a la regió amb més pes per malalties del món.
Així doncs, seria necessària
una reducció de cost d’antirretrovirals alternatius i més segurs per entorns
tan limitats, ja que el VIH/SIDA està destruint la xarxa social de tot el
continent, impedint que aquest és desenvolupi i prosperi.
A les zones més desenvolupades com Europa i Amèrica del Nord, la taxa d'afectats és més baixa degut a que els mètodes de prevenció, tot i ser els mateixos, resulten ser més eficaços degut a que hi ha una major divulgació d'informació referent al virus i les seves conseqüències. Aquests fets faciliten l'obtenció de mètodes preventius.
Mortalitat
El nombre de persones mortes per causes relacionades amb el sida va
començar a disminuir cap a l'any 2000. Aquest descens es va començar a produir
gràcies als grans avanços mèdics i tecnològics per poder tractar la malaltia,
juntament amb una campanya per prevenir-la a nivell mundial.
Al 2011, d'entre 1.5 i 1.9 milions de persones
van morir per causes relacionades amb el SIDA a tot el món, suposant així, una
disminució del 24% respecte l'any 2005,
on es va arribar a 2.3 milions de morts.
Pel
que fa a la regió més afectada per aquest virus, Àfrica subsahariana, va
presentar una disminució del 32% en la mortalitat entre aquests dos anys. Tot i
això, el nombre de morts en aquesta regió continua suposant un 70% del total de
morts per VIH. Altres regions, com el Carib o Oceania, també van presentar un
descens significatiu, amb una disminució del
48% i 41% respectivament. [Figura 3]
Figura.3 Nombre de morts el 2011 per SIDA
Estudiant a
nivell nacional els països més afectats, s'ha observat una disminució de més
del 50% en 14 zones diferents i un descens més moderat (entre 10% i 49%) en 74
països. En la següent figura veiem com la taxa de mortalitat per homes és molt més elevada que per dones [Figura 4]
Figura 4.Taxa de mortalitat 1981-2010 per SIDA [2]
Tractaments
Respecte als tractament usats contra al SIDA, s'ha de tenir en compte les
característiques que presenta aquest virus per poder determinar una teràpia
ràpida i afectiva.
El virus VIH presenta un cicle vital que pot
arribar a ser molt curt (aproximadament uns 1,5 dies) i, al ser un retrovirus,
utilitza la transcriptasa inversa, la qual té una alta taxa d'error. Això,
provoca una alta mutabilitat del virus, donant lloc a que aquest ja no es vegi
afectat per un tractament convencional amb un sol antirretrovirus, com per
exemple l'AZT.
Actualment, les teràpies usades en contra aquesta
malaltia es basen principalment en eliminar o contenir la propagació del virus
en l'organisme. Amb aquesta finalitat, s'usa una teràpia per antirretrovirals
el qual consisteix en l'actuació conjunta de fins a 4 tipus d'antirretrovirus
diferents. Aquesta teràpia ha demostrat ser molt afectiva davant el virus de la
VIH. Però segons un estudi suís realitzat l'any 2001 un 47% dels pacients tractats presenten efectes clínics adversos, i un 27% alteracions de laboratori, siguen un 9 i el 16% d'ells de grau important respectivament. En el tractament antiretroviral, l'11.4% pacients/any presenten efectes adversos de grau 4 (de risc vital). Els més freqüents son alteracins hepàtqiues, seguit de neutropenia, anemia i alteracions cardiovasculars, com es veu representat a la taula següent. [taula 1] [6]
Taula 1. Efectes adversos d'antiretrovirals segons el temps d'aparició.
La rapida expansió
del tractament antirretroviral ha estat un dels majors èxits de la història de
la medecina recent (augment d’un 21% de seropositius tractats entre 2010 i
2011). Des del 1995 el tractament ha arribat a tractar fins a 14 milions de
persones, 9 milions de les quals habiten
l’Àfrica Sud-Sahariana.
L’augment
significatiu no només és dona a nivell de nombre de persones, també a nivell de
països que disposen del tractament. Actualment, a més de 10 països,
aproximadament el 80% de la població que pateix la malaltia pot ser tractada
amb l'antirretroviral i reduint a 10 el
nombre de països en els que només un 20% de la població es pot tractar. [5]
El nombre de dones
tractades és major que el d’homes. Un 68% del total de dones que pateixen la
malaltia actualment són tractades, mentre que en homes el percentatge
disminueix fins a un 47%. També trobem diferència en l’edat, en el qual es tracten
el 54% dels adults i només un 28% dels nens.
Els governs
destinen una part important dels pressupostos a invertir en aquest tractament,
tot i això, no és suficient. Per aquest motiu, en els últims anys s’ha intentat
reduir el màxim el cost per accedir a l'antirretroviral.
S’estima que cap el
2015 es tractarà amb el tractament antirretroviral a unes 15 milions de
persones a tot al món, fet que fa que es destinin importants esforços en la
seva millora i eficàcia .
Conclusions
Des de la detecció del SIDA als 80’ ens em estat enfrontant a l’epidèmia amb més morts que ha pogut patir l’ésser humà. Això és degut a l’alta mutabilitat del virus conferida pel seu procés d’infecció que fa destacar els països subdesenvolupats, ja que, són més vulnerables a la infecció. Mirat des d'un punt de vista socio-econòmic-cultural, els països avantguardistes tenen més facilitat i recursos per frenar aquesta propagació juntament amb l'ajuda de una gran divulgació d'informació per protegir-se.
La religió i cultura també han tingut un paper important pel que fa a la taxa d'infecció de l'epidèmia perquè els ideals que sovint implanten van en contra de moltes mesures de prevenció. Un altre factor a tenir en compte, és el desconeixement de ser portador del virus, ja que, aquest pot no manifestar-se fins passats alguns anys i d'aquesta manera infectar fàcilment a segones persones.
De cares al futur, caldria continuar investigant per trobar una cura, tot i que, seria convenient prioritzar les mesures per reduir i eliminar la taxa de infecció, donat que, al ser un virus tant mutant és molt difícil trobar una cura definitiva.
Bibliografía:
- http://www.unaids.org/en/resources/publications/2012/
- http://www.msssi.gob.es/ciudadanos/enfLesiones/enfTransmisibles/sida/vigilancia/mortalidadXVIH81_10.pdf.
- http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/22706007?dopt=Abstract.
- http://books.google.es/books?id=Sc6gzN600FYC&printsec=frontcover&dq=que+es+el+sida&hl=ca&sa=X&ei=mkUlUb_XDdKzhAfXu4C4Cw&ved=0CDUQ6AEwAQ#v=onepage&q=que%20es%20el%20sida&f=false.
- http://books.google.es/books?id=YduhesSN9bwC&printsec=frontcover&dq=SIDA&hl=ca&sa=X&ei=p0ElUf-jBrDJ0AW1tICYDw&ved=0CD4Q6AEwAw.
- http://scielo.isciii.es/scielo.php?pid=s0212-71992006000700010&script=sci_arttext
.jpg)
