Orígens i comportament epidemiològic del virus de la grip A

Orígens i comportament

epidemiològic del virus

de la grip A

Laia Yáñez     Roser Sánchez    Judit Rovira

INTRODUCCIÓ 

La influença tipus A és una malaltia altament infecciosa de la qual se'n tenen registres històrics des d'èpoques gregues (Osores 2009)[1] i certesa etiològica des de fa quasi vuit dècades. L’agent causant d'aquesta infecció és el virus influença, dels quals se'n coneixen tres grans tipus: A, B i C. El tipus A, en el quals ens centrarem en el present blog, té la propietat de circular per diversos reservoris tals com l’home, el porc i les aus; i se'n destaca una elevada variabilitat genètica que li permet canvis constants responsables dels brots epidèmics.

VIRUS DE LA GRIP

Figura 1. Estructura d'un virus. S'observen les glicoproteïnes de membrana i el nucli amb el material genètic. Figura extreta de la revista Science.

La paraula virus significa verí. Se'l defineix com un agent que posseeix 3 característiques: parasitisme genètic per la seva replicació, infecció i antigenicitat.

El virus de la grip pertany a la família dels Orthomyxovírids, dels quals n'hi ha 5 gèneres: A, B, C, els Thogotovirus i l'Isavirus. Els gèneres A, B i C són molt semblants en l'estructura general (Figura 1). Es componen d'un nucli central, que conté el genoma d'àcid ribonucleic (RNA) del virus i un embolcall amb dos tipus de proteïnes:

• L'hemaglutinina (HA), que permet la unió del virus a cèl·lules diana i l'entrada del genoma víric.
• La neuraminidasa (NA), que té un paper en l'alliberament de la descendència vírica a les cèl·lules infectades.

Hi ha diferents tipus de proteïnes HA i NA que es comporten desencadenant respostes antigèniques diferents. Els virus del gènere A es classifiquen en subtipus segons la resposta antigènica a l'HA i la NA [2]. Aquests tipus d'HA i NA són la base de la distinció numèrica "H" i "N", per exemple, "H1N1”. El nou virus causant del brot de 2009 és el resultat de la recombinació de segments de RNA de virus d'origen porcí, aviar i humà.

Figura 2. Recombinació de segments. Figura extreta de la revista Nature.

El virus és capaç de recombinar el 50% del seu genoma. La inestabilitat i la plasticitat del seu RNA possibiliten l'evolució particular i impredictible d'aquest agent a la natura (Figura 2) .

EPIDEMIOLOGIA

Durant el transcurs del segle XX van ocórrer tres grans pandèmies. La del 1918 o grip espanyola (H1N1), la pandèmia de 1957 o grip asiàtica (H2N2) i la pandèmia de 1968 o grip de Hong Kong (H3N2). L'11 de juny del 2009, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar una nova situació de pandèmia, produïda per un nou agent infecciós influença A (H1N1) d’origen porcí. Tot seguit repassarem l’epidemiologia i les afectacions de cada brot d'aquest virus influença A. 

La pandèmia de 1918 va provocar la mort d'entre 25 i 39 milions de persones. El virus de la grip A va actuar sobre una població fortament debilitada i empobrida a causa de la Gran Guerra. Els primers brots van aparèixer a l'abril a una base militar dels Estats Units, afectant a uns 56.000 soldats que, poc després serien enviats al continent europeu. El mateix mes d'abril van aparèixer els primers casos a França, país on van desembarcar les tropes Americanes. El virus es va anar expandint per tot Europa i Àsia. Poc després va arribar a Sud-Amèrica, la Índia i les costes africanes. Però la veritable onada pandèmica, la més mortífera, es va donar l'octubre de 1918, quan el virus es va expandir per tots els racons dels 6 continents. Els països més afectats per la malaltia van ser aquells que van participar a la primera Guerra Mundial. Cal destacar que la majoria de morts no estaven directament associades a la virulència del virus, sinó que eren originades per tenir un sistema immunitari debilitat, pertànyer a grups de risc (dones embarassades, menors de dos anys, etc) o bé patir altres malalties infecciones (pneumònia, tuberculosis, etc). 

Els governs dels països implicats en la primera Guerra Mundial, van silenciar la epidèmia per no desmoralitzar a les tropes, de manera que les úniques notícies venien de la premsa espanyola, país que no va participar a la guerra. La grip espanyola deu el seu nom a la censura informativa en temps de guerra i no al seu origen. 

El virus influença H2N2 responsable de la grip asiàtica, va circular en la pandèmia de 1957 i va substituir ràpidament el virus H1N1 que havia circulat en la població humana anteriorment. Aquesta nova variant vírica va identificar-se per primera vegada a Xina, causant entre 1 i 2 milions de morts arreu del món. Donat que aquesta soca no ha circulat en humans des de 1968, ningú amb menys de 45 anys li pot presentar immunitat. 

De manera similar va succeir amb una nova soca pandèmica que va arribar l’any 1968, el virus de l’anomenada “grip de Hong Kong”. Aquest, contenia un canvi en H3N2 substituint al virus H2N2, que circulava anteriorment entre la població humana. Va detectar-se per primera vegada a Hong Kong, amb un nombre de morts al voltant dels 700.000 a nivell mundial.

El 21 d'abril del 2009 van ésser confirmats els dos primers casos d'una infecció humana al sud de Califòrnia. Mitjançant mostres respiratòries, es va observar que el material genètic presentava segments de virus de la grip porcina i gens de virus de la grip aviar [3] [4]. Com a conseqüència d'una alta taxa de transmissibilitat, el 27 d'abril del 2009 es van confirmar casos a Ohio, Canadà, Espanya i Regne Unit, i el dia següent a Nova Zelanda i Israel (Figura 3). La grip A es va escampar de manera extensa en zones temperades de l’hemisferi nord, fonamentalment a Amèrica del Nord, Canadà, Japó, el Regne Unit i Espanya. També se'n destaca l’ampli abast que va tenir en les zones temperades de l’hemisferi sud, sobretot en Argentina i Austràlia. Malgrat que EE.UU va ser l’estat amb un major nombre d'afectats Mèxic va ser la regió on la taxa de mortalitat va ser més elevada. 

L’11 de juny del 2009, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar la situació de pandèmia, anomenant-se el causant, el virus de la grip A (H1N1). Concretant una mica més, es va determinar la fase 6 de l’estat de pandèmia (protocol del Global Influenza Program[5]): el virus és transmissible entre humans i s’identifica en països de diferents regions. Proporcionant algunes dades, l’11 de juny del mateix 2009 ja s’havien confirmat 30.000 casos en 74 països diferents (Figura 3).

Figura 3. Fluxos de disseminació internacional del virus pandèmic A (H1N1) de l’abril al juliol del 2009 i nombre de casos confirmats. Figura extreta de la revista Arch Bronconeumol.

El virus té una gran capacitat de modificació del material genètic. Aquesta variabilitat es pot obtenir de dues maneres:

1. Salt antigènic: És l’intercanvi de gens entre dos virus que infecten a la vegada a un hoste.
2. Deriva antigènica: Originada per mutacions puntuals que produeixen variacions en les proteïnes de superfície del virus. Dóna lloc a variants del virus que s'enfronten a una població parcialment immune a ell. 

Figura 4. Recombinacions de vàries soques influença A. Figura extreta de la revista Arch Bronconeumol.

Per veure encara una mica més en detall les afectacions de l'agent infecciós us deixem el següent enllaç http://www.google.org/flutrends/intl/es/, on es pot veure la evolució de la grip arreu del món.

TRANSMISSIÓ DE LA NOVA COMBINACIÓ DEL VIRUS

El virus de la grip A es transmet de la mateixa manera que la grip comuna, és a dir, a través de petites gotes que surten del nas o de la boca quan una persona malalta esternuda sense tapar-se. Aquestes gotes, i els gèrmens que contenen poden propagar-se de la seva mà a qualsevol superfície que es toqui, o empitjorant-se la situació, cap a persones properes que les respiren (Figura 5).

El virus de la grip A (H1N1) no es transmet amb el consum de carn de porc, sinó que, el virus afectarà als humans a través del contacte amb porcs infectats.

Figura 5. Transmissió del virus

TRACTAMENTS

Els medicaments utilitzats són antivirals. La seva finalitat és disminuir els símptomes, reduir la durada de la patologia, evitar una infecció greu i fins i tot la mort. Els principals antivirals utilitzats per la grip A són aquells que inhibeixen la neuraminidasa (NA). Cal administrar-los a les primeres 48 hores de l’aparició dels símptomes. Les vacunes proporcionen una protecció contra la influència si s’administren correctament. Degut a la mutabilitat que presenta el virus influencia, no es pot fer el disseny d’una vacuna general que ens proporciona una llarga immunitat. Cada any s’elabora una nova vacuna preparada per protegir-nos contra la soca del virus que es preveu que afectarà a la població de l’època. Des de l’octubre del 2009, milions de persones han estat vacunades en països com EE.UU, Regne Unit, Austràlia, Canadà, França, Alemanya i Suïssa. Segons la OMS, degut a que el subministrament de la vacuna és limitat, és important utilitzar la vacuna per a protegir la població més vulnerable de patir complicacions relacionades amb el virus. 

CONCLUSIONS 

Com bé s’ha parlat en el desenvolupament del blog, la perillositat del virus influença A ve determinada principalment per l’elevada capacitat de recombinació. Aquesta capacitat l’adquireix sobretot per dues raons; la primera perquè la replicació del seu ARN no té cap sistema de control per la qual cosa no es controlen les còpies del material genètic que siguin exactes. La segona raó que afavoreix que hi hagi recombinació, és que pot colonitzar una àmplia varietat d’hostes i així topar amb altres agents infecciosos que també hi siguin presents. 

Aquests factors condicionen a l’aparició de noves soques perilloses que no es podran combatre amb les vacunes existents. La mateixa recombinació podrà generar soques molt similars o molt diferents. Sembla ser que, el virus de 1918 hauria d’haver estat molt similar a una soca d’anys anteriors. D’aquesta manera la població més afectada pel virus recombinant l’any 1918 no van ser les persones de més de 65 anys, ja que aquestes presentaven immunitat contra la soca que va sorgir aleshores. De la mateixa manera podria passar d’aquí uns 40 anys, en cas d’haver-hi una nova pandèmia. Si la futura soca vírica fos semblant a la de 1968, per exemple, les persones de 80 anys d’edat, hi presentarien immunitat i no es veurien afectades. 

Després de l’alerta de les autoritats davant la grip del 2009, s’han incrementat les mesures de control i diagnòstic de la mobilització del virus en granges aviaries i porcines. En aquestes àrees s’han intensificat les activitats de neteja i desinfecció de les instal·lacions, s'ha establert una rutina de vacunació periòdica preventiva per evitar els efectes del virus i s'han aïllat les instal·lacions de les vies públiques. 

Segons la Organització Mundial de la Salut, un cop s’identifica i s’aïlla una nova soca del virus de la grip, han de transcórrer entre 5 i 6 mesos per tal de que estiguin a punt els primers “lots” de vacuna aprovada. L’elaboració de noves vacunes contra la grip estacional s’efectuen de manera anual, fent una predicció de la soca viral que ha d’arribar. En el cas de la pandèmia del 2009, la vacuna es va realitzar seguint un procediment idèntic amb un període més curt de temps, però la campanya de vacunació massiva no va ser prou justificada. Les vacunes tenien sentit per aquells sectors de la població anomenats “grups de risc”. 

La pandèmia del 2009 ha servit per demostrar la importància de treballar varietats i recombinacions de virus entre diferents animals i l'ésser humà per intentar descobrir l'origen de la virulència, la letalitat de la influença i preparar així les vacunes abans de que hi hagi un nou desastre. 

REFERÈNCIES

[1] OSORES F., GOMEZ J., SUAREZ, L. et al. “Un nuevo virus A/H1N1, una nuevapandemia: Influenza un riesgopermanente para una humanidadglobalizada”. Acta méd. peruana, 2009. http://www.scielo.org.pe 

[2] Gavin S., Dhanasekaran V., et al. Origins and evolutionary genomics of the 2009 swine-origin H1N1 influenza A epidemic. Nature 459, 1125 (Juny 2009).

[3] Gabriele N., Takeshi N., Yoshiro K. Emergence and pandemic potential of swine-origin H1N1 influenza virus. Nature 459, 931,939 (2009)

[4] Rambaut, A., et al. The genomic and epidemiological dynamics of human influenza A virus. Nature 453, 615-619 (2008).

[5] World Health Organization. Pandemic influenza preparedness and reponse WHO guidance document. 2009. http://whqlibdoc.who.int/publications/2009

BIBLIOGRAFIA

Organización Mundial de la Salud. Organización Mundial de la Salud (OMS). 2013. 12 març 2013. http://www.who.int/csr/disease/swineflu/faq/es/index.html

Portal Farma. 2011. Consejo General de Colegios Oficiales de Farmacéuticos. 12 març 2013. http://www.portalfarma.com

CDC 2009. Estimates of 2009 H1N1 Influenza cases, hospitalizations and deaths in the United States. 12 març 2013. http://www.cdc.gov/h1n1flu/estimates_2009_h1n1.htm

Faix DJ, Sherman SS, Waterman SH. “Rapid-test sensitivity for novelswine-origininfluenza A (H1N1) virus in humans.” N Engl J Med. 2009. http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19923563

Vaqu, Josep. “Epidemiología de la gripe A (H1N1) en el mundo y en España.” ArchBronconeumol 2010. 46(Supl 2):312 www.archbronconeumol.org