MICROORGANISMES PROBIÒTICS I ELS SEUS EFECTES

 

MICROORGANISMES PROBIÒTICS I ELS SEUS EFECTES

 

Introducció

Els productes probiòtics han anat adquirint importància a la nostra societat. Tots volem una bona salut i és cert que una alimentació correcta és un bon principi, igual que l’exercici regular. Tot i així, un punt clau, i segurament el més ignorat per a tothom són els mecanismes naturals de defensa dels nostres cossos. En aquests mecanismes de defensa hi ha inclosa la microbiota intestinal (figura 1), molt important de cara als patògens que poden entrar al nostre organisme pel tracte digestiu. Aquesta barrera immunològica pot veure’s molt afectada per l’abús d’antibiòtics. Els efectes negatius sobre aquesta poden provocar que l’entrada d’agents patògens al nostre organisme no es detecti, fent que aquests generin respostes no desitjades com ara infeccions i/o diferents malalties. Per tant, per contrari que sembli, prendre massa antibiòtics, sovint no ens “millorarà” la salut sinó que podria perjudicar-la. Per tal de prevenir aquest deteriorament de la microbiota intestinal, un mitjà desconegut però molt usat són els abans esmentats productes probiòtics. Aquests productes aporten una gran ajuda en el manteniment adequat de la microbiota intestinal i prevenen i alleugen possibles trastorns a l’aparell digestiu.

 Figura.1: podem observar una imatge de microscopi electrònic en 3D dels bacteris que composen la microbiota intestinal.

 http://foreverysusalud.blogspot.com.es/2012/03/la-flora-intestinal-porque-debemos.html

Què és un probiòtic?

Els probiòtics són microorganismes, bacteris, fongs i llevats, que aporten beneficis a la salut de l’hoste. Aquests microorganismes es troben dins l’organisme formant una colònia viva anomenada biofilm, que actua en relació simbiòtica. Els principals beneficis dels probiòtics consisteixen en protegir l’organisme de substàncies nocives, i facilitar-ne la seva eliminació. A part d’això també intervenen en el sistema immunològic, mantenint el pH àcid per tal d’aconseguir evitar el creixement dels bacteris invasors. Cal a dir, que aquestes microorganismes també tenen els seus efectes sobre l’hoste (taula 1)

D’altre banda tenim els prebiòtics, que són substàncies utilitzades pels probiòtics com a substrat per dur a terme el seu creixement i proliferació. Normalment són carbohidrats complexos no digerits o mal digerits pels enzims corporals humans. Alguns exemples de carbohidrats complexes serien la Inulina, Lactulosa, Oligofructosa i Oligosacàrids de Galactosa que estan presents en aliments com  hortalisses, fruites, cereals, llegums, mel i productes làctics (figura 2)

Les principals fonts de probiòtics són alguns iogurts, Kèfir, xocolata negra, micro-algues com la spirulina i te de Kombucha. De totes maneres, també els pots adquirir prenent-los en comprimits farmacèutics que porten una gran quantitat d’aquests microorganismes. És un molt bon complement per les dietes.

Figura 2: A la imatge s’observen diferents exemples de productes probiòtics que podem trobar al mercat.

http://lalupadelatele.files.wordpress.com/2012/02/activia-442x284.jpg

Mecanismes d’acció

El tub digestiu (estómac, budell prim i gruixut) està en contacte amb l’exterior a través d’una extensa superfície, i per aquest motiu requereix una bona defensa immunitària contra patògens (bacteris, virus i fongs). Les parets de l’intestí  es troben recobertes per la microbiota intestinal, que és un conjunt de espècies bacterianes diferents que mantenen una relació de simbiosis tant de tipus comensal com mutualista amb l’hoste. Quasi totes les espècies bacterianes que s’hi troben són beneficioses i inclús imprescindibles per algunes espècies animals. La seva regulació està influenciada per una sèrie de factors intrínsecs com les secrecions intestinals i, per factors extrínsecs com l’envelliment, l’estrès, la dieta, els antibiòtics o els probiòtics. Aquests probiòtics el que fan és facilitar espècies microbianes al nostre organisme per tal d’equilibrar la microbiota intestinal, sobretot si ha sigut malmesa per algun factor descrit anteriorment.

 

Aquesta microbiota intestinal està associada amb el metabolisme d’alguns carbohidrats que són difícils de digerir. Algunes espècies bacterianes poden secretar enzims hidrolítics i fermentar els sucres que no han sigut absorbits per l’hoste. També, està associada a l’especialització del sistema immunitari ja que els bacteris s’encarreguen de mostrar-li als limfòcits T quines espècies bacterianes són útils per l’hoste i quines no, d’aquesta manera li permet reconèixer millor als antígens invasors. I, per últim, també controla el creixement de les cèl·lules de l’endoteli del colon (colonocits). Al metabolitzar aliments rics en fibra, alliberen àcid butíric involucrat en la diferenciació de les cèl·lules de l’intestí i en l’eliminació de cèl·lules no funcionals que podrien arribar a ser cancerígenes si no s’eliminen (indueixen l’apoptosi).

Beneficis

Els probiòtics són utilitzats per la prevenció i el tractament de malalties infeccioses intestinals, i també per malalties digestives no infeccioses. A més a més ens ajuden a restablir la flora bacteriana intestinal quan aquesta s’ha vist alterada.

Cal dir, però, que no tots els microorganismes probiòtics indueixen el mateix tipus d’efectes ni amb la mateixa intensitat sobre la resposta immunològica o sobre els microorganismes presents en la llum intestinal. També, els efectes dels diferents probiòtics poden variar depenent de l’hoste. 

S’ha de tenir en compte, que una ingesta d’una concentració elevada d’aquests microorganismes, podrien arribar a actuar com a patògens.

 

L’entrada de probiòtics a partir dels aliments aporten beneficis a l’organisme:

 

-      Estimulen i regulen la resposta immunitària.

-      Regeneren i estabilitzen la composició de la flora intestinal.

-      Prevenen la colonització de microorganismes oportunistes o patògens, ja que compateixen per la superfície d’adhesió i pels nutrients.

-      Fan la fermentació dels carbohidrats que provenen dels aliments i, per tant, ajuden en la digestió.

-      Produeixen substàncies que ajuden a combatre alguns bacteris potencialment patògens.

-      Poden produir vitamines i enzims digestius.

-  Mantenen el pH del tracte intestinal lleugerament més baix prevenint el creixement de bacteris nocius que viuen en medis neutres. També, impedeixen el metabolisme del colesterol i dels àcids biliars a nivell del còlon, actuant així com preventius del càncer del tracte gastrointestinal.

 

S’aconsella prendre probiòtics per la prevenció de diarrea, malalties inflamatòries intestinals i enterocolitis necrotitzant en nadons. També millora els símptomes deguts a la mala digestió de la lactosa.

 

Taula 1: Efectes dels probiòtics en diferents patologies.

Patologies	Influencia del probiòtic	Exemples:
Intolerància a la lactosa	Disminució dels símptomes d’aquesta intolerància.
Prevenció i tractament de càries i infeccions bucals	La colonització temporal, de bacteris no fermentadors de lactosa i bacteris de fermentació lenta del sucre, poden inhibir els patògens causants de les càries.	Lactobacillus rhamnosus
Prevenció del tractament de la diarrea	Alguns estudis han demostrat que alguns microorganismes probiòtics són mes eficaços en la prevenció que d’altres. Per altra banda, altres estudis han demostrat que la combinació dels antibiòtics i probiòtics pot tenir un efecte advers.	Saccharomyces boulardii
Tractament del síndrome de l’intestí irritat	L’aplicació, individual o combinada, de soques de probiòtics són efectives per alleujar-ne alguns símptomes. L’efecte i eficàcia varien extensament segons les soques de probiòtics.	Lactobacillus casei Shirota
Tractament del síndrome de l’intestí inflamat	Un alt nombre de soques específiques de probiòtics o la combinació d’aquestes poden prevenir les inflamacions intestinals recurrents i, possiblement, tractar activament aquesta síndrome.	Saccharomyces boulardii
Tractament d’infeccions per Helicobacter pylori	Altes dosis diàries d’alguns probiòtics específics poden tenir un petit efecte en la prevenció dels efectes secundaris d’aquestes infeccions.	B. animalis + Lactobacillus cacei
Prevenció d’infeccions post operatòries	Alguns informes sobre els efectes dels probiòtics en la prevenció d’infeccions postoperatòries són contradictoris i es requereix una avaluació addicional.	Lactobacillus plantarum
Prevenció i tractament d’infeccions respiratòries	El consum de probiòtics, en general, redueix els incidents i durada de les infeccions respiratòries entre nens i adults.	Lactobacillus rhamnosus GG
Prevenció i tractament d’al·lèrgies	Estudis van suggerir que la complementació amb probiòtics estava associada a un augment de la sensibilització a alguns al·lèrgens.	Lactobacillus acidophilus LAVRI-A1
Efectes antitumors	Els pocs estudis que hi ha proporcionen evidències que els probiòtics de la dieta interaccionen amb l’hoste i possiblement amb la microbiota intestinal per exercir efectes protectors en l’etiologia d’alguns càncers.	Lactobacillus casei Shirota
Reducció del colesterol	Els Lactobacilli intestinals, poden reduir els nivells de colesterol en sèrum degut a la assimilació bacteriana i la desconjugació de les sals biliars. Els àcids grassos de cadena curta produïts pels Lactobacilli poden, també, inhibir la síntesi de colesterol hepàtic i distribuir-los a la sang i fetge.	Lactobacilli
Respostes immunològiques en les vacunes	Els probiòtics poden millorar la resposta a algunes vacunes, com les dels rotavirus, Haemophilus influenzae i polio.	Lactobacillus rhamnosus GG

 

 

 

 

Conclusions

Com a conclusions, tenim que els probiòtics (Figura 3) són microorganismes que mantenen una relació simbiòtica amb la majoria de mamífers i sense ells no podríem viure. Els prenem diàriament amb els aliments i són necessaris per la correcte regulació de la microbiota intestinal. Cal dir també que, les industries farmacèutiques, la majoria d’elles, exageren massa els seus efectes per aconseguir-ne més ressò, i degut això, més vendes. No se’n ha de fer un gran abús ja que es un medicament i com en tots, no se’n ha d’abusar. A més a més, poden provocar efectes secundaris importants, per tan, el més saludable és evitar aquests fàrmacs i mantenir una dieta equilibrada la qual ja inclou aquests microorganismes.

                          

                                       Figura 3: microbiota intestinal, imatge 3D.
                                       http://www.vitamedica.com/probiotics-and-acne-control-what-you-need-to-know/

Bibliografia

•  Kun, Yuan. Handbook of Probiotics and prebiotics. 2a ed. Hoboken: Wiley, 2009

• Aguilar, A. Els hàbits alimentaris. 1a ed. Barcelona: UOC, 2009

• Madigan, M. Brock Biologia del los Microorganismos. 10a ed. Madrid: Pearson, 2004

• Gencat. Consultada el 7 de Març de 2013.  www.gencat.cat/canalsalut

Laia Arnedo Marimon

Laura Baron Vert

Gerard Carbonell Agulló

Jordi Ragués Comellas
Júlia Vallverdú Ginès