EL SIDA EN L'ACTUALITAT

EL SIDA EN L'ACTUALITAT

INTRODUCCIÓ

Al 1981, dos metges d’Estats Units (Michael Gottlieb i Alvin Friedman) van observar a Los Angeles i a Nova York, com diversos joves homosexuals presentaven dues malalties (pneumocistosis o Sarcoma de Kaposi) cada vegada amb una freqüència més elevada.

La Pneumocitosis és un tipus de pneumònia provinent d’un paràsit que viu als pulmons, la qual és pròpia de pacients amb un sistema immunitari debilitat.          

El Sarcoma de Kaposi és un tipus de càncer de pell i òrgans que es presenta habitualment en persones occidentals d’origen europeu central o de les costes del Mediterrani, normalment amb una edat superior als 60 anys. Tan sols s’havien vist casos de persones més joves amb aquesta malaltia a l’Àfrica [1].

Ara bé, tots els pacients estudiats pels dos metges eren joves i no procedien ni havien mantingut contacte amb les regions on afectava el sarcoma. Per tant, no podia ser normal que cada vegada hi hagués més i més persones amb els símptomes. Aquest fet, va comportar que es realitzessin nombrosos estudis sobre els pacients, ja que, res podia justificar que tots ells presentessin un dèficit en el seu sistema immunitari, cosa que van anomenar síndrome de la immunodeficiència adquirida (SIDA).           

       

Al 1983, Barré-Sinoussia juntament amb altres científics de l’Institut Pasteur, van plantejar la hipòtesis de que el SIDA podia estar causat per un microorganisme, com per exemple un virus, que es transmetés per via sanguínia o sexual. Més tard, es va confirmar aquesta hipòtesis en descobrir que es tractava d’un retrovirus capaç de transferir informació del  seu RNA al DNA de la cèl·lula hoste mitjançant l’enzim transcriptasa inversa [4].

A partir de la primera descripció de SIDA a inicis dels 80, la propagació de la malaltia ha estat estrepitosa, i durant els primers anys pràcticament incontrolada, convertint-se així en una pandèmia que presenta una de les taxes de mortalitat i infecció més altes.

Després de l'aparició dels primers casos, va començar una carrera contra rellotge per determinar el causant de la malaltia, i no va ser fins a 2 anys després que Luc Montagnier descriu el VIH (virus de la immunodeficiència humana) com a agent causal de la malaltia coneguda com SIDA.

Posteriorment a mitjans de la dècada dels 80, es va desenvolupar un mètode per comprovar la infecció pel virus, el test ELISA (Enzyme-Linked ImmunoSorbent Assay), el qual no detecta el virus sinó la presència d'anticossos que l'organisme crea per defensar-se del virus.

No va ser fins a 1987 que es van prendre les primeres mesures farmacològiques contra la seva ràpida propagació. Es va desenvolupar el primer medicament antirretroviral; Zidovudina o AZT el qual té un efecte retardant de l'extensió del virus.

Figura.1 Tendències globals del VIH, 1990-2001

 
EVOLUCIÓ EN EL TEMPS

Com es pot apreciar en els gràfics anteriors [Figura 1] les primeres dues dècades ja que els mètodes de transmissió no estaven controlats, la taxa d'infecció era molt alta i no va ser fins a principis del segle XXI que organitzacions mundials com l'ONU (Organització de les Nacions Unides) i l'OMS (Organització Mundial de la Salut) van desenvolupar plans de contenció contra la transmissió del virus, ja que la taxa de mortalitat a causa del virus era cada vegada més elevada i això donava lloc a repercussions socials molt impactants.

Segons sondejos realitzats arreu del món, la xifra de noves infeccions segueix caient. Les persones infectes per VIH el 2011 van ser un 20% menor respecte al 2001, però tot i que el nombre d'infeccions globals continua baixant, algunes epidèmies nacionals segueixen estenent en diferents parts del món.

Transmissió y control del virus

Una de las maneres per reduir el nombre d’afectats pel virus és treballar en mètodes eficaços per controlar les principals vies de contagi. Fins ara la via per la qual es propaga més el virus és la sexual, i encara que hi ha tendències favorables en mètodes de conscienciació de la població i de conducta sexual, el ritme amb el que s’està propagant el virus segueix sent elevat, cosa que ens porta a plantejar-nos noves estratègies de control contra la transmissió com l’ús de la prevenció biomèdica [3].

Si bé s’han incorporat campanyes de conducta sexual y mètodes més directes i molt eficaços com la repartició de preservatius en zones on l’índex de transmissió és elevat (África Subsahariana), no s’ha aconseguit que l’ús d’aquesta sigui òptima. Per a què l’ús del preservatiu s’amplifiqui és necessari contar amb un subministrament i una demanda adequada.

Una altra de les vies pel qual l’índex de transmissió resulta ser alt és la de les mares seropositives als seus fills durant l’embaràs i la lactància. Tot i que actualment, amb els tractaments antirretrovirals, s’ha aconseguit reduir considerablement el nombre de nens infectats per VIH .

Finalment, però no menys important, és la via de transmissió mitjançant agulles esterilitzades per usuaris de drogues injectables. A hores d’ara, els focus més importants per aquesta via estan situats a zones d’Europa oriental y Àsia central.

SITUACIÓ ACTUAL

Zones d’afectació

Les últimes estimacions realitzades durant l’any 2011 revelen que a tot el món hi ha uns 34 milions d’adults i nens que conviuen amb la SIDA. 

La regió més afectada pertoca a l’Àfrica Subsahariana amb un nombre de 23.5 milions de persones infectades. Gairebé  tres quartes parts de la població mundial amb SIDA són residents d’aquests països. La diferència amb la resta de zones del món és estimable. És tal, que la segueix Àsia Meridional i Sud-oriental amb 4 milions de portadors i Amèrica, igual que part d’Europa, arriben aproximadament a 1.4 milions. [Figura 2]

Figura.2 Zones més afectades per la SIDA.

Els motius pels quals l’Àfrica Subsahariana està pel damunt de la resta del món són la pobres i la falta d’accés a una bona atenció sanitària, complicant així la prevenció i el tractament. A més a més, es sol utilitzar un tipus d’antirretroviral (TAAA) que accelera l’aparició de la diabetis i el risc de patir afeccions cardiovasculars, i que juntament amb altres malalties, dona lloc a la regió amb més pes per malalties del món. 

Així doncs, seria necessària una reducció de cost d’antirretrovirals alternatius i més segurs per entorns tan limitats, ja que el VIH/SIDA està destruint la xarxa social de tot el continent, impedint que aquest és desenvolupi i prosperi. 

A les zones més desenvolupades com Europa i Amèrica del Nord, la taxa d'afectats és més baixa degut a que els mètodes de prevenció, tot i ser els mateixos, resulten ser més eficaços degut a que hi ha una major divulgació d'informació referent al virus i les seves conseqüències. Aquests fets faciliten l'obtenció de mètodes preventius.

Mortalitat

El nombre de persones  mortes per causes relacionades amb el sida va començar a disminuir cap a l'any 2000. Aquest descens es va començar a produir gràcies als grans avanços mèdics i tecnològics per poder tractar la malaltia, juntament amb una campanya per prevenir-la a nivell mundial.

Al 2011, d'entre 1.5 i 1.9 milions de persones van morir per causes relacionades amb el SIDA a tot el món, suposant així, una disminució del 24%  respecte l'any 2005, on es va arribar a 2.3 milions de morts.                                                                                                                                       

Pel que fa a la regió més afectada per aquest virus, Àfrica subsahariana, va presentar una disminució del 32% en la mortalitat entre aquests dos anys. Tot i això, el nombre de morts en aquesta regió continua suposant un 70% del total de morts per VIH. Altres regions, com el Carib o Oceania, també van presentar un descens significatiu, amb una disminució del  48% i 41% respectivament. [Figura 3]

Figura.3 Nombre de morts el 2011 per SIDA

Estudiant a nivell nacional els països més afectats, s'ha observat una disminució de més del 50% en 14 zones diferents i un descens més moderat (entre 10% i 49%) en 74 països. En la següent figura veiem com la taxa de mortalitat per homes és molt més elevada que per dones [Figura 4]

Figura 4.Taxa de mortalitat 1981-2010 per SIDA [2]

Tractaments

Respecte als tractament usats  contra al SIDA, s'ha de tenir en compte les característiques que presenta aquest virus per poder determinar una teràpia ràpida i afectiva.

El virus VIH presenta un cicle vital que pot arribar a ser molt curt (aproximadament uns 1,5 dies) i, al ser un retrovirus, utilitza la transcriptasa inversa, la qual té una alta taxa d'error. Això, provoca una alta mutabilitat del virus, donant lloc a que aquest ja no es vegi afectat per un tractament convencional amb un sol antirretrovirus, com per exemple l'AZT.

Actualment, les teràpies usades en contra aquesta malaltia es basen principalment en eliminar o contenir la propagació del virus en l'organisme. Amb aquesta finalitat, s'usa una teràpia per antirretrovirals el qual consisteix en l'actuació conjunta de fins a 4 tipus d'antirretrovirus diferents. Aquesta teràpia ha demostrat ser molt afectiva davant el virus de la VIH. Però segons un estudi suís realitzat l'any 2001 un 47% dels pacients tractats presenten efectes clínics adversos, i un 27% alteracions de laboratori, siguen un 9 i el 16% d'ells de grau important respectivament. En el tractament antiretroviral, l'11.4% pacients/any presenten efectes adversos de grau 4 (de risc vital).  Els més freqüents son alteracins hepàtqiues, seguit de neutropenia, anemia i alteracions cardiovasculars, com es veu representat a la taula següent. [taula 1] [6]

Taula 1. Efectes adversos d'antiretrovirals segons el temps d'aparició.
 

La rapida expansió del tractament antirretroviral ha estat un dels majors èxits de la història de la medecina recent (augment d’un 21% de seropositius tractats entre 2010 i 2011). Des del 1995 el tractament ha arribat a tractar fins a 14 milions de persones, 9 milions de les quals habiten  l’Àfrica Sud-Sahariana.

L’augment significatiu no només és dona a nivell de nombre de persones, també a nivell de països que disposen del tractament. Actualment, a més de 10 països, aproximadament el 80% de la població que pateix la malaltia pot ser tractada amb l'antirretroviral i  reduint a 10 el nombre de països en els que només un 20% de la població es pot tractar. [5]

El nombre de dones tractades és major que el d’homes. Un 68% del total de dones que pateixen la malaltia actualment són tractades, mentre que en homes el percentatge disminueix fins a un 47%. També trobem diferència en l’edat, en el qual es tracten el 54% dels adults i només un 28% dels nens.

Els governs destinen una part important dels pressupostos a invertir en aquest tractament, tot i això, no és suficient. Per aquest motiu, en els últims anys s’ha intentat reduir el màxim el cost per accedir a l'antirretroviral.

S’estima que cap el 2015 es tractarà amb el tractament antirretroviral a unes 15 milions de persones a tot al món, fet que fa que es destinin importants esforços en la seva millora i eficàcia .

Conclusions

Des de la detecció del SIDA als 80’ ens em estat enfrontant a l’epidèmia amb més morts que ha pogut patir l’ésser humà. Això és degut a l’alta mutabilitat del virus conferida pel seu procés d’infecció que fa destacar els països subdesenvolupats, ja que, són més vulnerables a la infecció. Mirat des d'un punt de vista socio-econòmic-cultural, els països avantguardistes tenen més facilitat i recursos per frenar aquesta propagació juntament amb l'ajuda de una gran divulgació d'informació per protegir-se.
La religió i cultura també han tingut un paper important pel que fa a la taxa d'infecció de l'epidèmia perquè els ideals que sovint implanten van en contra de moltes mesures de prevenció. Un altre factor a tenir en compte, és el desconeixement de ser portador del virus, ja que, aquest pot no manifestar-se fins passats alguns anys i d'aquesta manera infectar fàcilment a segones persones.
De cares al futur, caldria continuar investigant per trobar una cura, tot i que, seria convenient prioritzar les mesures per reduir i eliminar la taxa de infecció, donat que, al ser un virus tant mutant és molt difícil trobar una cura definitiva.

Bibliografía:

1. http://www.unaids.org/en/resources/publications/2012/
2. http://www.msssi.gob.es/ciudadanos/enfLesiones/enfTransmisibles/sida/vigilancia/mortalidadXVIH81_10.pdf.
3. http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/22706007?dopt=Abstract.
4. http://books.google.es/books?id=Sc6gzN600FYC&printsec=frontcover&dq=que+es+el+sida&hl=ca&sa=X&ei=mkUlUb_XDdKzhAfXu4C4Cw&ved=0CDUQ6AEwAQ#v=onepage&q=que%20es%20el%20sida&f=false.
5. http://books.google.es/books?id=YduhesSN9bwC&printsec=frontcover&dq=SIDA&hl=ca&sa=X&ei=p0ElUf-jBrDJ0AW1tICYDw&ved=0CD4Q6AEwAw.
6. http://scielo.isciii.es/scielo.php?pid=s0212-71992006000700010&script=sci_arttext