viernes, 15 de marzo de 2013

Microalgues per al consum humà





INTRODUCCIÓ 

Actualment, les microalgues són molt utilitzades en molts sectors ja que contenen compostos potencialment aprofitables en múltiples usos, com per exemple (Algues for feed, 2013):

  • Sector energètic: fabricació de biocombustibles i reciclatge per a la producció de bioplàstics.
  • Sector agrícola: com enriquiment de fertilitzants a través de la transformació de substàncies i aigües residuals en biomassa útil. Per a produir pinsos pels animals domèstics. 
  • Medi ambient: responsables de la producció del 50% de l’oxigen i del 50% de la fixació del carboni del planeta.  
  • Cosmètica i sector farmacèutic: com additiu, per les seves propietats antioxidants.
  • Sector alimentari: com a complements per a l’alimentació, tant en humans com en animals, ja que són una font de substàncies amb un alt valor nutritiu i això comporta molt efectes beneficiosos per la salut. 

La utilització de les algues al sector alimentari es centra sobretot en algues macroscòpiques, i de manera més recent i menys coneguda en les microscòpiques. 
La Spirulina (Arthrospira platensis) és la microalga per excel·lència  més utilitzada en el sector alimentari juntament amb la Chlorella (Chlorella pyrenoidosa) (Richmond, Amos, 2004).

En el següents vídeos es poden observar les propietats i les característiques de les microalgues de les quals es parlarà.



MICROALGUES: SPIRULINA I CHLORELLA

La Spirulina és una alga verd-blava rica en nutrients, amb forma d’espiral i s’ha classificat com a cianobacteria fotosintètica. És d’aquest color per la presència de clorofil·la i de ficocianina. La podem trobar tant en aigües dolces com en aigües salades. 

La Chlorella és una alga verda unicel·lular amb forma esfèrica, sense flagel i té una mida d’uns 2-10 µm de diàmetre. Pertany al fílum dels cloròfits i es troba en aigües dolces.

Aquestes algues contenen una combinació de substàncies molt necessàries per l’organisme i resulten eficaces per combatre el dèficit de nutrients, alguns dels quals es troben rarament en l’alimentació vegetal.  



Composició nutricional

Pel que fa la composició d'aquestes dues microalgues és molt variada. Contenen moltes de les substàncies essencials que necessita el nostre organisme (minerals, àcids grassos, aminoàcids i vitamines), tot i que no totes dues tenen les mateixes, i amb les mateixes quantitats (veure taules gràfiques aquí).
Tal i com es pot veure en els gràfics 1 i 2, contenen un tant per cent molt elevat de proteïnes, però la Spirulina en concentracions més elevades. (Leandro Orselli, D., 2011)

 Gràfic 1: Tant per cent de proteïnes, lípids i carbohidrats que conté Chlorella.


Gràfic 2: Tant per cent de proteïnes, lípids i carbohidrats que conté Spirulina.



Producció i extracció

Les dues espècies d'algues creixen en llacs, en condicions naturals, i en vivers o granges aquàtiques, artificialment (imatge 1). En el cultiu de granges aquàtiques, a part de subministrar aigua a les plantes, també és necessari afegir nutrients com minerals, nitrogen, potassi, ferro, magnesi, calci i zinc entre d'altres. S'ha de procurar que l'aigua no estigui contaminada per altres organismes que puguin perjudicar el seu creixement. 
També és molt important subministrar CO2 de manera artificial ja que el consum de la microalga és molt elevat i de seguida consumeix el que es troba dissolt. Es pot afegir en forma de bombolles a la part inferior del tanc o incorporant bicarbonat de sodi, que reacciona alliberant CO2. 
El cultiu ha de rebre una gran quantitat de radiació solar per dur a terme la fotosíntesis.

Un cop han crescut, es recullen i es liofilitzen, procés en el qual es congela l’alga i una vegada congelada s’introdueix en una cambra de buit perquè se separi l’aigua per sublimació (dessecació). És una tècnica costosa i lenta, però s’obtenen productes de major qualitat, ja que no s’utilitza calor i així no es perden nutrients (Buttori, D. i Di Ruscio, N., 2009).





Imatge 1: Granges aquàtiques de microalgues



Beneficis de l' Arthrospira platensis

• Aporta una elevada proporció de vitamines, sobretot del grup B, destacant l’àcid fòlic que prevé l’espina bífida en la fase fetal. La vitamina B12 afecta positivament als nervis i teixits.

• Conté gran diversitat de minerals que eviten la desmineralització i l’esgotament. També ajuda a recuperar la forma física, l'energia i la vitalitat. Pot ser utilitzada per desintoxicar l’organisme (sobretot en fumadors i consumidors d’alcohol). Principalment conté ferro, que ajuda a convatre l’anèmia i a construir un sistema immunitari fort.

• Conté mucílags que, gràcies a la seva afinitat amb l’aigua, s’inflen produint sensació de sacietat. S’aconsella en dietes hipercalòriques per controlar el pes. 

• Degut al seu alt contingut en àcids grassos Omega-3 és un aliment adient per a persones amb problemes cardiovasculars.

• El seu contingut en β-carotens fa que sigui un bon antioxidant.

• Protegeix el fetge i els ronyons.

Beneficis de la Chlorella pyrenoidosa

• Alga amb major quantitat de clorofil·la del planeta.

• És un protector natural de la flora intestinal, estimulant del creixement i és recomanat per règims dietètics.

• Estimula la defensa i regulació de la pressió sanguínia.

• Té una alta capacitat de desintoxicació del fetge, els intestins i la sang.

• La vitamina B12, juntament amb l’àcid fòlic, manté uns nivells adients per controlar el colesterol.

• Elimina metalls pesants del cos.

• És un bon antioxidant, conté gran quantitat de β-carotens.

• Estimula el creixement natural i la regeneració cel·lular.


Contraindicacions

• No recomanades per a persones diabètiques pel seu alt contingut en sucres.

• Tampoc per a persones que presenten gota o fenicetonuria, ja que pot augmentar el contingut d’àcid úric.

• La Chlorella pyrenoidosa pot contenir concentracions de iode, perjudicials per a persones al·lèrgiques, causant problemes respiratoris i asma. 

• Es aconsellable la ingesta en dosis òptimes, perquè en elevades quantitats poden arribar a causar problemes estomacals, nàusees, gasos i flatulències, entre altres. 
(Superalimentos, 2013)


Aquestes no són un producte habitual en la dieta, però en botigues especialitzades i en les farmàcies podem trobar-ne en forma de càpsules (imatge 2) o en pols.
Imatge 2: Càpsules de Spirulina



















A continuació s'adjunta el link de la pàgina web sobre el projecte  Immugal, molt important en l'estudi d'aquestes microalgues. Projecte Immugal.



DISCUSSIÓ


Consumir habitualment les microalgues com a suplement alimentari ens porta a discutir sobre la seva comercialització i la seva coneixença mundial.

Com es pot veure, en la seva composició i nutrients els beneficis de l'Arthrospira platensis i la Chlorella Pyrenoidosa es poden comparar amb els aliments que es fan servir quotidianament en la nostra dieta. Fins al punt, que podem pensar que en certs aspectes és millor que la carn o el peix.
Per aquest motiu, la ONU en la conferència mundial de l'alimentació al 1974, va declarar la Spirulina com a aliment ideal.


El problema és que no interessa comercialitzar en abundància aquestes algues tot i tenir moltes propietats beneficioses, tant per a homes com per a animals. La venda d'aquests productes en abundància, seria contraproduent per les farmacèutiques, ja que no s'obtindrien tants beneficis com en la venda dels seus productes sintètics. Aquestes microalgues reuneixen molts dels compostos essencials per la dieta, en canvi els laboratoris farmacèutics fabriquen aquests complements per separat i així aconseguir més guanys.

D'altra banda, al ser un producte cent per cent natural té un procés més costós, ja que té una manipulació més complexa que un de sintètic. Aquesta pot ser una altre raó per no potenciar aquest producte. 

Creieu que seria beneficiós per la societat cultivar i poder gaudir dels beneficis d'aquests productes? I per les farmacèutiques? 


Referències


Richmond, Amos. Handbook of microalgal culture: biotechnology and applied phycology. 1a ed. Oxford: Offices; 2004.


Algues for feed. MicroaAlgae for Food, Feed, Fuel and Fibre [en línia]. 2013. <http://www.algae4feed.org/> [Consultat: 17 abril 2013].

Leandro Orselli, D. Spirulina, el mejor aliado contra la alimentación [en línia]. Argentina: Departament científic Hydro-grow, 2011. <http://www.spiruline.com.ar/Spirulina--el-mejor-aliado-contra-la-mala-alimentacion-20-public> [Consultat: 10 març 2013].

Buttori, Diego i Di Ruscio, Nicolás. Microalga Spirulina [en línia]. 2009 <http://nicolasdiruscio.redirectme.net/wordpress/?page_id=152> [Consultat: 17 abril 2013]

Superalimentos. Superalimentos para una óptima salud  [en línia]. 2013 <http://www.superalimentos.es/chlorella/> [consultat: 18 abril 2013]    






  
 


Blog realitzat per:

Ana Uriach
Sandra Torras
Sara Romero 
Irene Taberner
Alba Salazar

                         Seqüenciació del genoma bacterià: Aplicacions i utilitats


Introducció

Els bacteris son microorganismes procariotes, unicel·lulars amb mobilitat pròpia que són presents a quasi qualsevol habitat, fins i tot, aquells habitats amb condicions més desfavorables per a la supervivència de qualsevol altre organisme per això presentant multitud de formes i funcions.
Aquesta multitud de formes i funcions venen determinades per l’DNA, que és un àcid nucleic que conté la informació genètica necessària per el desenvolupament i funcionament de tots els ésser vius coneguts, així com els bacteris. Aquesta informació ve determinada per la seqüència de bases nitrogenades agrupades en codons (triplets de bases) que codifiquen per a la síntesi de aminoàcids que posteriorment formaran una proteïna per a una determinada funció.
Per això es important conèixer la seqüència de les bases nitrogenades ja que permetrà determinar per a quina proteïna codificarà el genoma que volem estudiar, aquest anàlisi de bases s’anomena seqüenciació.
La seqüenciació és un procés que permet determinar l’ordre de las bases nitrogenades de la seqüencia d’un genoma de DNA.
Tal es l’ importància de la seqüenciació que actualment resulta indispensable en nombrosos camps aplicats com poden ser la biotecnologia, la taxonomia d’espècies i biomedicina entre d’altres. Al llarg de l’historia s’han desenvolupat diferents mètodes per a la seqüenciació del DNA, el més utilitzat actualment es el mètode de Sanger (veure video) modificat que a diferencia del tradicional (una reacció per a cada nucleòtid ddNTR), cada nucleòtid ddNTR es marca amb un fluorocrom diferent, això permet obtenir els resultats molt més ràpidament, ja que, obtenim els resultats de la seqüenciació amb una única reacció, aquests resultats es visualitzaran mitjançant un seqüenciador. (Fig.1)








Fig.1 Se muestra la secuencia de bases de un DNA. Cada color representa un desoxiribonucleótido diferente. La citosina es azul, la guanina negra, la adenina es verde y la timina es roja.


APLICACIONS

Com ja hem dit anteriorment els bacteris tenen multitud de formes i funcions per això actualment tenen multitud de aplicacions en l’àmbit científic, però per dur a terme aquestes primer hem de conèixer el seu genoma bactèria aplicant la seqüenciació.

Aplicacions Taxonòmiques

Actualment els bacteris ja no es classifiquen per les seves característiques morfològiques o funcionals, sinó per la seqüenciació del seu genoma tot i que encara conserven algunes classificacions morfològiques tradicionals que encara es consideren importants.
Aquest mètode de classificació, facilita l’ identificació d’espècies i l’aplicació de antibiòtics o qualsevol mesura preventiva, ja que els bacteris que pertanyen al mateix grup taxonòmic solen presentar característiques semblants (hi han excepcions), com per exemple receptors de membrana o activitat metabòlica.
Un exemple són els antibiòtics utilitzats per el gènere estreptococ que tot i tenir molta diversitat d’espècies utilitzen s’utilitzen antibiòtics semblants ja que la gran majoria tenen receptor de membrana iguals, no en tots els cassos.

Aplicacions Biomèdiques

Dintre d’aquest àmbit hi han molts tipus aplicacions però principalment es divideixen en dos grans grups: Els Farmacològics i els preventius.

Aplicacions Farmacològiques
La seqüenciació del genoma bactèria permet l’ identificació de receptor específics sensibles als fàrmacs, que estiguin implicats en funcions vitals en els bacteris patògens, aquesta identificació permet el desenvolupament de nous fàrmacs més eficaços. També hi ha bacteris que secreten substàncies beneficioses per els ésser humans i la seqüenciació d’aquest permet la millora de la seva producció i en la identificació de noves rutes de producció.
És important que aquest fàrmacs que afecten l’activitat o desenvolupament del bacteri no afectin de manera negativa a l’hoste.

Aplicacions preventives
Les aplicacions preventives o vacunes, són mètodes que a partir de la modificació del genoma bactèria, que s’aconsegueix gràcies a la seqüenciació, s’introdueixen en un individu i activen el sistema immunitari per a la creació de anticossos específics, aquest bacteris modificats estan potencialment inactius per no provocar danys al individu.

Aplicacions Biotecnològiques

Respecte a les aplicacions Biotecnològiques també hi ha moltes aplicacions útils tant per el consum com per l’ambient.

Bioremediació

Entre les més remarcables tenim les aplicacions de bioremediació que són mètodes de bio conservació per efectes de contaminació antropològiques o naturals , que consisteix en la potenciació de bacteris que ajuden a reduir o eliminar aquest afectes
Un bon exemple es el bacteri Pseudomonas stutzer que ajuda a reduir els afectes de la contaminació per nitrat(http://www.e-mta.eu/ca/la-uib-sequencia-el-genoma-dun-aillament-dorigen-mari-clau-per-resoldre-la-contaminacio-per-nitrats/), entre d’altres.

Bioindústria

En aquest àmbit les aplicacions són molt extenses van des de la producció d’aliments fins a la producció de bio polímers o bio combustibles.
En els cas de l’aplicació en aliments els bacteris més utilitzats són els que fan la fermentació (làctica, de la cerveza...) , un exemple seria lactobacillus en la fermentació dels làctics, també és important la seqüenciació de genomes bacterians per a la fabricació de bio polímers o bio combustibles de manera que siguin viables per el consum humà .

Conclusió
Hem arribat a la conclusió de que la seqüenciació bacteriana és realment important avui en dia i te una extensa branca de aplicacions que ens faciliten la vida dia a dia, tant per a las aplicacions biomèdiques o biotecnològiques. Això ens permet generar disseny i models nous que ens permetran avançar cap a un futur més sostenibles de manera més viable
Cal dir que això només es una breu explicació del gran contingut que hi ha dintre de la seqüenciació del genoma bactèria.
BIBLIOGRAGÍA
Páginas Web

Libros
  • Michael T. Madigan... [et al.] Brock. Biology of microoganisms. 12 ed. Pearson/ Benjamin Cummings, 2009.
  • Stanier Roger Y. ...[et al.] Microbiología. 2º ed. Barcelona: Reverté, 1988.
  • Luque Cabrera J. Texto ilustrado de biología molecular e ingeniería genética: conceptos, técnicas y aplicaciones para ciencias de la salud. Madrid: Harcourt, 2001.

Els patògens com a armes biològiques


Microorganismos como armas biológicas
http://desktop.freewallpaper4.me/view/original/6180/bio-warfare.jpg 

Valeriia Polishchuk, Juan José Rivero Cazorla, Roser Márquez Gómez, Camila Noelia Subieta Castro, Marta Perán López
Definición
Un arma biológica puede ser definida como un microorganismo de carácter patógeno que se utiliza en los ataques militares o bioterroristas, con el objetivo de infundir terror en la población produciendo brotes localizados de enfermedades graves [10]. Estos microorganismos son susceptibles a ser manipulados genéticamente para incrementar su poder patógeno.
También pueden ser sustancias bioactivas, biológicamente derivadas, productos del metabolismo, toxinas biológicas o sustancias que influyen en el comportamiento normal (como hormonas, neuropéptidos o citoquinas).

Representación
Para la representación de armas biológicas se utiliza el símbolo de peligro biológico (biohazard) (ver imagen 1).

Imagen 1: símbolo de advertencia de peligro biológico.
Características [12]
Las características más generales son la citadas a continuación. De todos modos, hay que señalar que no son comunes en todas las especies.
  • Son altamente infecciosas y efectivas, con unos pocos microorganismos se pueden obtener efectos devastadores. Ej: Yersinia pestis.
  • Son eficientemente disipables. Ej:Variola major.
  • Se pueden producir en grandes cantidades con un bajo coste y facilidad.
  • Son resistentes a casi todas las condiciones medioambientales. Ej: ántrax.
  • Presentan resistencia a múltiples tratamientos como antibióticos, anticuerpos, drogas farmacéuticas, etc. Ej: tuberculosis fármaco-resistente.
Hechos históricos
La utilización de armas biológicas se remonta a épocas muy anteriores. Las primeras referencias históricas se remontan al siglo VI a.C., cuando los asirios utilizaron el hongo Claviceps purpurea para contaminar el agua y envenenar a sus enemigos[8].
En la edad media utilizaron cadáveres para contaminar las aguas de abastecimiento de ciudades sitiadas o sábanas contaminadas para la propagación de enfermedades[8].
Hacia el año 1346 los tártaros catapultaron cadáveres de víctimas de la peste al interior de la ciudad de Kaffa durante su asedio y conquista[8].
El avanzado desarrollo hasta la actualidad de las armas biológicas se debe, entre otros factores, a que consiguen una alta rentabilidad para sus fines.
El coste para generar víctimas sería de unos 2.000 dólares por km2 si se utilizara armamento convencional, 800 dólares si fuera armamento nuclear, 600 dólares si utilizaran gases nerviosos y de tan sólo 1 dólar si se utilizaran armas biológicas. Si el agente puede contagiarse de persona a persona o existen vectores transmisores los efectos pueden verse multiplicados [9].
A continuación presentamos un ejemplo de proporciones mundiales de la historia de los ataques biológicos: el ántrax (ver vídeo 1).

Video 1: documental ofrecido por el Canal Odisea, explicando los ataques producidos por el ántrax, desde los puntos de vista político, científico y social.

Clases [1]
  • Bacterias: sólo unas pocas consiguen infectar al ser humano.
  • Rikettsias: un género de bacterias de tamaño intermedio entre los virus y las bacterias, son transmitidos por vectores a través de heridas o picaduras.
  • Virus: parásitos obligados, requieren un mayor coste de producción y mantenimiento.
  • Toxinas: sustancias tóxicas producidas por seres vivos.
Las toxinas forman parte de la definición de arma biológica, pero no son los patógenos en sí, sino sus productos.
Existen también variedades de hongos que pueden ser utilizadas como armas biológicas (por ejemplo el hongo Fusarium oxysporum produce microtoxinas letales) [11].
Clasificación [9]
Existen más de 150 agentes descritos como posibles armas biológicas que son clasificados en tres categorías en función del riesgo epidemiológico, el impacto sobre la salud pública, el impacto sobre la economía y de la disponibilidad y facilidad de producción.
Las tres categorías son A, B y C. Los ejemplos de cada categoría se recogen en Tabla 1.
Enfermedades/Agentes categoría A
  • Pueden ser fácilmente diseminados o se pueden transmitir de persona a persona.
  • Tienen una elevada tasa de mortalidad.
  • Podrían causar pánico en la población civil y dar origen a graves alteraciones sociales.
  • Requieren una acción especial para conseguir niveles de preparación del sistema de salud para hacer frente a la situación generada.
Enfermedades/Agentes categoría B
Moderadamente fáciles de diseminar; producen tasas de morbilidad moderadas y tasas de mortalidad bajas, y requieren una ampliación específica de la capacidad diagnóstica y de vigilancia de la enfermedad por parte del sistema de salud.
Enfermedades/Agentes categoría C
Son los terceros en prioridad y en este grupo se incluyen patógenos naturales emergentes, para los cuales la población general carece de inmunidad, y aquellos otros que podrían ser creados o modificados mediante ingeniería genética.

Tabla 1: clasificación de los microorganismos según la CDC (Centros de Control y la Prevención de Enfermedades). Se han citado los ejemplos más representativos de cada categoría. [1]
Categoría A
Categoría B
Categoría C
Viruela (Variola major)
Ántrax (Bacillus anthracis)
Peste (Yersinia pestis)
Botulismo (Clostridium botulinum)
Tularemia (Francisella tularensis)
Fiebres Hemorrágicas Virales
Filovirus
Arenavirus
Fiebre Q (Coxiella burnetti)
Brucellosis (especies de Brucella)
Enfermedades neurológicas (Alfavirus)
Encefalitis Equina Venezolana,
Encefalitis Equina del Este,
Encefalitis Equina del Oeste
Toxina ricino de Ricinus communis
Toxina epsilon de Clostridium perfringens
Enfermedades a través de alimentos
Virus Nipah
Hantavirus
Fiebres hemorrágicas virales transmitidas por garrapatas
Fiebre amarilla
Tuberculosis farmacoresistente

Métodos de dispersión [1]
La forma de diseminación de un determinado agente biológico variará en función del tipo y las necesidades de este. De este modo encontramos cuatro maneras de dispersión:
  • Bioaerosoles: consisten en una suspensión de partículas muy finas, de líquido o sólido, en una fase de gas, generalmente aire. Es la vía de mayor interés desde el punto de vista militar, puesto que se puede realizar desde aviones o con explosivos, y tiene un gran alcance. Se utilizan con formas resistentes, como esporas de ántrax.
  • Vectores: es la principal vía de dispersión de parásitos obligados. El vector utilizado dependerá del tipo de organismo utilizado, y generalmente son artrópodos y mamíferos. La transmisión deliberada de enfermedades a través del ganado se denomina agroterrorismo.
  • Alimentos y agua: algunos microorganismos o toxinas pueden persistir en alimentos o agua, y proliferar una vez son ingeridos.
  • Hombre: el hombre puede estar transmitiendo, de manera consciente o no, los agentes biológicos.
En función del tipo de organismo habrá diferentes vías de entrada al cuerpo [1]:
  • Respiratoria: por inhalación de aerosoles o vapor infectado.
  • Digestiva: por ingestión de alimentos o bebidas contaminadas.
  • Cutánea: por absorción a través de heridas o mucosas.
  • Sanguínea: por inyección directa del agente (por ej.: picadura de insecto).

Sistemas de detección
Un problema importante ,es el coste de un sistema de defensa civil contra una agresión química o biológica. Otro problema es que actualmente cualquier ciudadano puede acceder a microorganismos con fines terroristas. Si no se adquiere una gran cantidad no se crea ninguna sospecha por parte de las autoridades para una detección precoz.
Tenemos como ejemplo el caso del 5-5-1995 en Tokio: un ciudadano adquirió por una empresa tres envases con una muestra de Yersinia pestis por correo con la finalidad de dispersarlo en forma de gas por el metro. Para evitar estos casos el Pentágono ha empezado a centrar sus investigaciones en la detección de posibles ataques biológicos. [10]
Hay muchos métodos que actualmente se emplean para detectar trazas de patógenos o toxinas. Desde el punto de vista operacional estos sistemas pueden ser [1]:
  • In situ o puntuales: permiten la monitorización puntual de equipos y personas.
  • Standoff o a distancia: permiten la detección a distancia (de varios m a km) de nubes contaminadas.
  • Remotos: detectores puntuales o standoff que se manipulan remotamente, evitando así el riesgo de contagio del personal.
Métodos de prevención y tratamiento
Aunque, actualmente, existen diversos métodos para combatir un ataque biológico, lo cierto es que no existe un mecanismo eficaz para controlar y tratar a los infectados, una vez el ataque se ha producido. Consecuentemente, lo primordial es evitar exponer a la población, por lo que una rápida respuesta permitirá un mejor tratamiento y prevención. Algunas de las medidas de prevención son (Ibáñez[2]):
  • Detección de productos metabólicos del agente biológico.
  • Laboratorios móviles estratégicos.
  • Profilaxis.
Frente a los principales agentes encontramos los siguientes tratamientos:
  • Bacillus anthracis: Administración de penicilina o ciprofloxacino[3].
  • Clostridium botulinum: Administración de metronidazol, penicilina, antitoxina botulínica trivalente con ventilación asistida[4].
  • Yersinia pestis: Administrar ciprofloxacin, levofloxacino y estreptomicina[5].
  • Virus Ébola: No existe tratamiento específico (se ha descubierto una mezcla especial de anticuerpos)[6].
Conclusión
Sabemos que las armas biológicas son una alternativa menos costosa que el armamento convencional, discreta en su ejecución y difícil de controlar por parte de las autoridades, dado que el desarrollo de patógenos en laboratorios convencionales es una práctica necesaria en muchas investigaciones científicas i beneficiosas para la sociedad.
A pesar de su desarrollo inevitable no deberían sustituir al armamento convencional dado que los patógenos son difíciles de controlar una vez extendida la infección, así como imposible conocer el paradero  de sus víctimas – vectores, y eso les quita cierto valor como arma militar, ya que no puede garantizarse la seguridad del propio pueblo.

http://edocs.lib.sfu.ca/projects/Cartoons/fullsize/8-1970-06-02.gif
Bibliografía
  1. Monografías del SOPT: Detección e identificación de agentes de guerra biológica. Estado del arte y tendencia futura.” Ministerio de defensa. Visita 25-02-2013. http://www.portalcultura.mde.es/Galerias/publicaciones/fichero/Monografia_SOPT_6.pdf
  2. Ibáñez, Ignacio. Bioterrorismo: La amenaza latente. 5ª ed. Madrid: Instituto de Estudios Europeos de la Universidad de San Pablo-CEU, 2005.
  3. SlideShare. Daniel Martínez. 14-11-2010. Visita 27-02-2013. http://www.slideshare.net/dan032990/bacillus-anthracis
  4. SlideShare. Estefanía Sotelo. 14-11-2010. Visita 27-02- 2013. http://www.slideshare.net/ESTEFI1691/diapositivas-clostridium
  5. Medlineplus. David C. Dugdale. 6/9/2011. U.S. National Library of Medicine. Visita el 27-02-2013.
    http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/000596.htm
  1. Gutiérrez, S. “Una terapia prometedora para el virus del Ébola.” ABC. 15/06/2012. Visita 27-02-2013.
    http://www.abc.es/salud/noticias/terapia-prometedora-para-virus-ebola-12401.html
  1. Lok, Corie. “A defensive Strategy”. Nature 437, 1392-1393 (26 October 2005).
  2. Silveira, Enrique A. “Historia de las armas biológicas y el bioterrorismo”. Revista electrónica veterinaria 11. 03B 03/2010. Visita 01-03-2013.
    http://www.veterinaria.org/revistas/redvet/n030310B/0310B_HV06.pdf
  1. J. Garrote, (2010) “Bioterrorismo: aspectos prácticos” en Semes, (22), 130-139.Visita 27-02-2013. 
    http://www.semes.org/revista_EMERGENCIAS/numeros-anteriores/volumen-22/
  1. Chevrier Marie, Chomiczewski Krzysztof [et. al], "The Implementation of Legally Binding Measures to Strengthen the Biological and Toxin Weapons Convention". NATO Science Series II: Mathematics, Physics and Chemistry 150, 2004. 55-78. Visita 21-02-2013.
    http://link.springer.com/book/10.1007/1-4020-2098-8/page/1
  1. Sigcha, Amparo. “El plan Colombia utiliza armas biológicas”. Red Voltaire. 01/09/2005. Visita 12-04-2013.
    http://www.voltairenet.org/article127241.html
  1. ¿Sabía usted qué es un arma biológica?. Galeón. HispaVista. Visita 01-03-2013
    http://plumaverde.galeon.com/ecologia/armas.htm